03/06/2013

El Mallorca de Mallorca

2 min

AManacor fa tres setmanes, davant d'un públic ansiós per conèixer la meva resposta, Toni Soler em va demanar: "Creus que el Mallorca se salvarà?". "Salvar-se de què", li vaig preguntar. "De baixar a Segona, home". Immediatament em vaig començar a preocupar; aquell dia jugaven. L'endemà vaig saber que ho havien superat i vaig fer un alè. Però després vaig llegir una entrevista a Pep Lluís Martí, capità de l'equip, i em vaig començar a impacientar. Deia que estava convençut que es mantindrien a Primera. "Què vols dir", vaig comunicar-li telepàticament. "Que encara no és segur", em contestava. Vaig pensar, foll, quantes vegades ens haurem de salvar? I vaig començar a tenir un poc de pena sospitant en tot allò la presència d'un eufemisme. Sembla com si a Mallorca ens haguéssim d'estar salvant contínuament de tot, d'un munt de coses un munt de vegades. Salvant, disculpant, empegueint, justificant... Si ens paréssim a pensar... i no ens hi parem perquè estem massa ocupats emparant bufetades. Ens entenem o no? Estem com tothom... però amb un plus d'insularitat: aquesta veneració del turisme en nom del qual ens van plovent hotels del Monopoli des de fa cinquanta anys i que ha fet desaparèixer la indústria, una indústria que en el seu moment va finançar el sorgiment de la turística. I al final ho han aconseguit, tal dia com avui, és veritat que no ens aguantem sense el turisme. Dic jo, si tampoc no ens aguantem amb el turisme, està molt bé que la gent recuperi o cerqui alternatives. Tot el que veig en aquest sentit m'encanta i em fa sentir optimista. Fotre, al final resultarà que sense tenir-ne ni p. idea sóc dels que no veuen les coses si no se'ls adjunta un exemple futbològic. Els dubtes que teníem amb el futur de l'equip no els tinc amb el futur de l'Illa: Mallorca no és com el Mallorca, vull dir que estic segur que se salvarà.

stats