Brussel·les abordarà la banalització del feixisme

Brussel·les.Mentre el govern espanyol deroga de facto la llei de memòria històrica buidant-la de recursos, a Europa la qüestió torna a estar sobre la taula. L'auge dels partits d'extrema dreta i el degoteig d'atacs feixistes preocupen, i posar llum sobre el passat pot ser un bon antídot. Si no hi ha retards, la comissió de Cultura de l'Europarlament debatrà el mes que ve una proposta d'informe que reclama més esforços en el camp de l'educació per sensibilitzar els joves dels horrors dels totalitarismes del segle XX.

Aprofitant aquesta iniciativa d'un eurodiputat polonès, el representat de CDC Ramon Tremosa ha introduït una esmena per instar les autoritats comunitàries a assegurar-se que no hi ha "banalització dels règims totalitaris als mitjans de comunicació, a l'escola i en el discurs polític dels estats membres". En els últims temps, la utilització del nazisme ha estat constant per desqualificar l'independentisme. De fet, la majoria dels diputats catalans han anat denunciant a Brussel·les aquests casos, com el reportatge de Telemadrid que comparava el president de la Generalitat amb Hitler i Stalin. La Comissió Europea ja va avisar el PP de possibles sancions si persistien comportaments com l'homenatge a la División Azul en què va participar la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna.

Ara, però, el debat no s'eleva d'entrada a l'executiu comunitari, sinó que situa la pilota al camp dels grups amb representació a la cambra d'Estrasburg perquè incloguin aquest punt al redactat final. Entre els membres de la comissió de Cultura hi ha el popular Santiago Fisas.

El projecte d'informe que ha preparat Marek Henryk Migalski subratlla la conveniència de posar el focus -és a dir, més diners- en la "veritat històrica" com a eina per combatre comportaments "xenòfobs". Assegura que és especialment necessari en un moment de "crisi econòmica a Europa, que contribueix a agreujar els problemes latents o fins avui disfressats". D'exemples no en falten, començant pel creixement de forces com el Front Nacional, que segons les enquestes podria guanyar les europees de l'any que ve a França, o la irrupció de formacions neonazis com l'Alba Daurada, a Grècia. Els fets violents d'arrel feixista també han agafat més visibilitat últimament, sobretot després de l'assassinat del jove activista Clément Méric a París. L'estat espanyol no se n'escapa, amb episodis com l'atac a la seu del Govern a Madrid durant la Diada. El document de treball del Parlament recorda que, davant d'això, "res és més perillós que la història manipulada o no clarificada".

Crítica a qui retalla en memòria

Per tot plegat, respectant l'autonomia de cada estat, el text reclama als governs que donin suport als programes acadèmics "que no eludeixin les seves pàgines més dures" i que obrin tots els arxius als investigadors. L'informe critica les retallades al programa Europa per als Ciutadans, que dedica una petita part del pressupost a la recuperació de la memòria històrica. Una reivindicació, precisament, en sentit contrari a les polítiques que aplica la Moncloa.

Al costat d'aquest document, els eurodiputats tenen sobre la taula un estudi que avala aquest camí i que aposta per les escoles com a via per crear "una consciència històrica informada" comuna a tot Europa. A tot això s'hi suma la votació de dijous passat a Estrasburg que, amb l'oposició del PP espanyol, va aprovar donar una atenció especial a les víctimes del franquisme. Madrid n'haurà de prendre nota.