El Congrés tramitarà d'urgència la dació en pagament
Madrid.La pressió social es fa sentir a les Corts espanyoles. Acceptada a tràmit la iniciativa legislativa popular per regular la dació en pagament, ara els grups del Congrés n'acceleren el procés.
Què significa d'urgència?
En la pràctica parlamentària, es tracta de reduir a "la meitat" els temps previstos per a la tramitació d'una iniciativa legislativa, com diu el reglament del Congrés de Diputats. El Senat disposa d'un termini de 20 dies. Sol·licitar aquest procediment és una potestat que es reserva al govern espanyol, o bé es tira endavant si ho demanen dos grups de la cambra o una cinquena part dels diputats. Ahir fonts del PP i del PSOE van mostrar-se disposades a accelerar el procés. Políticament es tracta d'un gest significatiu perquè els grans grups parlamentaris, i de manera especial el que dóna suport a l'executiu, poden fer servir el calendari com un xiclet, allargant el període d'esmenes per endarrerir les iniciatives que els són incòmodes. Ara s'ha optat just per la fórmula contrària.
Per què s'accelera el procés?
Per poder tramitar la iniciativa popular de manera paral·lela al projecte de llei sobre desnonaments que ja s'està debatent a la comissió d'economia de la cambra baixa, que és a qui correspon analitzar i donar forma a la ILP. Ara els serveis jurídics hauran de decidir si opten per fusionar els dos documents i obrir un període ràpid d'esmenes parcials o bé si s'estudien per separat i s'unifiquen al final. La setmana passada els grups parlamentaris ja van presentar les seves aportacions al text legislatiu que l'executiu espanyol ha fet arribar a les Corts. De fet, alguns partits hi van plantejar les demandes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), com paralitzar el degoteig de desnonaments, la dació en pagament de manera retroactiva i impulsar un parc d'habitatge social.
Quins passos haurà de fer ara el text?
Tot i que de manera més àgil del que és habitual, "la proposició seguirà el tràmit previst per als projectes de llei", segons afirma el reglament que regula la vida interna del Parlament espanyol. És a dir, els diputats que formen part de la comissió d'economia -presidida per Santiago Lanzuela, del PP- hauran de discutir les esmenes de cada grup i aprovar finalment un dictamen. Un cop tingui el vistiplau de la cambra baixa, la iniciativa també ha de rebre llum verda del Senat per a la seva aprovació definitiva.
Quin calendari hi ha sobre la taula?
El PP espera que tant la ILP com la llei que ja està en fase de ponència es puguin enviar a la cambra alta al mes de març. Dimarts, la mesa del Congrés determinarà el període d'esmenes parcials. Segons el portaveu parlamentari, Alfonso Alonso, serà un termini "no gaire llarg però raonable". Cal tenir en compte que la setmana que ve se celebrarà el debat de política general, una de les cites polítiques més importants de l'any a l'estat espanyol. És previsible que aquesta qüestió, al costat de la corrupció, l'evolució de l'economia i el dret a decidir dels catalans marquin bona part del debat.
¿Es pot retirar la ILP si se'n desvirtua el sentit inicial?
No es preveu. El reglament només ofereix aquesta possibilitat en qualsevol moment del procés al govern espanyol. En el cas de les proposicions de llei (que normalment impulsa un grup parlamentari) només es podria fer abans de ser presa en consideració i amb el ple consentiment de l'hemicicle. No obstant, tot i que el tràmit que la ILP va superar dimarts no suposa automàticament que s'aprovi en els mateixos termes, sí que implica una certa voluntat de legislar en aquest sentit. Per vetllar pel procés, la llei diu que a "la tramitació parlamentària" hi pot haver "la participació d'una persona designada per la comissió promotora". La PAH va avançar ahir que "fiscalitzarà" el procés perquè la feina final dels parlamentaris no s'allunyi del sentit inicial.
Què diu la llei catalana sobre els promotors de la ILP?
La llei catalana, que data del febrer del 2006, dóna més protagonisme als promotors de la iniciativa. Recull la possibilitat que els diputats puguin escoltar els seus raonaments abans de presentar les esmenes a l'articulat. A més, subratlla que els que insten a un canvi legislatiu poden fer arribar "propostes o queixes" de la tramitació parlamentària, que hauran de ser contestades en el termini de quinze dies.
Què passa amb la iniciativa sobre els toros?
Tot i que es va iniciar a finals del 2011, no hi ha pressió social perquè s'hagi de debatre amb caràcter d'urgència. Seguirà el procediment ordinari. El president de la comissió de cultura, a qui li toca debatre i liderar la qüestió, és el diputat del PP Juan Manuel Albendea, defensor de la tauromàquia. Ja es va mostrar convençut que els toros "tornaran a Catalunya entre el juny i el setembre". Tot fa pensar que no deixarà adormir la iniciativa de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya.
