La diplomàcia catalana busca complicitats a l'exterior

Brussel·lesEn pocs països del món hi ha un estol permanent de banderes als balcons com el que hi ha a Catalunya. El visitant s'adona amb rapidesa que alguna cosa de fons s'està movent. Les preguntes surten de manera natural i el Consell de Diplomàcia Pública (Diplocat) està preparat per respondre-hi. L'entitat, que va néixer el novembre de l'any passat, dóna a conèixer a fora els actius catalans i treballa per enfortir el reconeixement exterior. En aquesta feina de projecció internacional, el camí del dret a decidir hi té un paper central. Com demostren senyeres i estelades a les façanes d'arreu del país.

"Aquesta nota pretén explicar per què els catalans volen votar. De totes maneres, una simple llista de greuges no pot copsar l'esperit d'optimisme, tolerància i modernització que està al cor del moviment independentista". Així comença un dels documents que ha elaborat aquest consorci público-privat que comanda Albert Royo, que havia ocupat la secretaria de Cooperació i Afers Exteriors del Govern del 2004 al 2007.

L'executiu d'Artur Mas té l'esperança que en els mesos vinents la pressió de les grans capitals comunitàries sobre Madrid perquè provi de buscar una sortida al conflicte català augmenti. L'any que ve hi ha eleccions al Parlament Europeu i l'Estat apareixerà davant del mirall amb una xifra rècord dramàtica d'aturats i un xoc territorial evident. Una carta de presentació de mal pair, sumada als casos de corrupció que han ferit la marca Espanya. Per això, l'acció exterior de la Generalitat insisteix en el caràcter obert, democràtic i constructiu del sobiranisme. Es tracta d'avançar-se a Mariano Rajoy i guanyar la batalla de l'opinió pública per aconseguir suports a una consulta legal.

Crisi econòmica i país

De fet, les accions que posa en marxa aquest organisme de diplomàcia pública, inspirat en les experiències arrelades al món anglosaxó, posen l'accent en els dos fronts de l'agenda política, íntimament entrelligats: crisi econòmica i país. Com afirma Royo a la presentació de la web de Diplocat, l'entitat "farà un especial èmfasi a comunicar al món que val la pena seguir apostant per aquest país. Un país que, gràcies a la seva creixent obertura econòmica als mercats internacionals, superarà una crisi que afecta les principals economies del món occidental". L'altre puntal és informar de tot el que implica el camí de l'autodeterminació, que serà "plenament democràtic, tranquil i ordenat". És a dir, es tracta de fer esforços de reputació i d'internacionalització com els que fa qualsevol estat. Com s'ha vist els últims mesos, sobretot d'ençà del 25-N i la posterior declaració de sobirania, el govern espanyol no s'ha estat de braços plegats i s'ha encarregat d'intentar deslegitimar aquest procés a Europa i de limitar la veu de les comunitats autònomes a l'estranger.

Per explicar Catalunya, Diplocat treballa amb un programa de visitants internacionals al país, que permet teixir relacions de confiança amb representants polítics, donar a conèixer la realitat del país sense intermediaris i atreure inversions. També es preveu una línia d'ajuts a graduats universitaris per cursar estudis internacionals en centres de referència. Paral·lelament, s'engegarà el primer màster executiu en diplomàcia i acció exterior de Catalunya. En el rerefons d'aquestes dues últimes mesures hi ha la necessitat de preparar l'embrió d'un cos diplomàtic propi.

Però en la política del segle XXI no n'hi ha prou amb tot això. Per sobre de tot cal sortir a l'estranger i fer pedagogia. Per això, Diplocat (que té la implicació d'ajuntaments, diputacions, universitats, escoles de negocis, patronals i cambres de comerç) ha organitzat un seguit de xerrades per donar a conèixer el cas català. La primera serà el 7 de juny a París, amb la participació entre d'altres de la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, i l'escriptor i periodista Josep Ramoneda.

L'explicació del perquè del moment polític i social també es detalla en els argumentaris que elabora el consorci, i que es poden trobar en anglès, francès i alemany. En el primer dels textos s'explica que el "model autonòmic no ha funcionat"; que a Catalunya ningú "qüestiona" la solidaritat però que ha acabat sent un llast per al desenvolupament del país; es posa l'accent en la nul·la voluntat d'Espanya d'integrar la pluralitat interna i la lectura "restrictiva" de la Constitució del 1978 que impedeix fer el referèndum.

"Espanya no vol negociar"

Esgotats els intents històrics del catalans per capgirar aquesta situació, el document conclou que la majoria desconfia de les possibilitats reals d'un estat federal: "Molts catalans ara creuen que no és possible negociar amb Espanya, perquè Espanya no vol negociar". El missatge que s'envia al món prova de combatre la idea de Madrid segons la qual el 25-N va suposar un revés al sobiranisme. Amb les xifres a la mà, Diplocat recorda que els partits pro consulta van guanyar amb un 74% dels vots i que el suport a la independència es manté en "resultats consistents des de l'estiu passat".

Enfront de l'ofensiva espanyola, l'acció exterior catalana fa arribar un missatge fora de les nostres fronteres: "El moviment per l'autodeterminació és social, pacífic, transversal i independent dels partits polítics". Ara només calen orelles amb ganes d'escoltar.