Esperant un estat ‘business-oriented’ (que depèn de la CUP)

Barcelona“El procés és oportunitat, no és seguretat. I per això ens hi volem implicar, hi volem ser”. Antoni Abad, president de la patronal Cecot, està lluny de la imatge dels empresaris que pronostiquen tots els mals si els catalans, democràticament, decideixen crear un nou estat. No és només una qüestió de conviccions, sinó també de tarannà. “El somriure és l’idioma de les persones intel·ligents”, alerta predicant amb l’exemple. Al dinar col·loqui que ha organitzat l’entitat Sobirania i Justícia s’hi ha apuntat a última hora el conseller Andreu Mas-Colell. Quan el presenten està mirant el telèfon i aprofita per provocar-ne un altre, de somriure: “Estava parlant amb Montoro”.

El ministre d’Hisenda -i Rajoy- ha decidit collar encara més un autogovern ja de cartró pedra. A Barcelona, el Cercle d’Economia ha alertat dels suposats impactes negatius de la declaració d’inici del procés aprovada pel Parlament. Aquest divendres era un dia complicat per veure el got sobiranista mig ple, però Abad deixa anar una sentència que bé es pot aplicar als temps polítics actuals: “Posa més risc a la teva vida o te’n penediràs”. I de riscos, des del 2012, se n’han pres una bona colla.

Sense diàleg des de la Transició

El seu discurs grinyola entre l’empresariat més conservador, però Abad manté intactes les ganes de no inhibir-se del moment que viu el país. La democràcia, reitera, no l’inquieta. Li preocupen, això sí, tics governamentals -“A Espanya no es dialoga des de la Transició”- i que es defineixi un model que permeti superar-los: “Un nou estat és l’ocasió única per fer creu i ratlla, de mirar endavant. Un estat de base zero”.

Si el primer govern d’Artur Mas, el del 2010, es definia com a business friendly, ara el president de la Cecot aposta per un país “business-oriented ”. Passa de puntetes sobre el fet que, perquè això passi, Junts pel Sí necessita els vots de l’esquerra anticapitalista. Només de passada, i a una pregunta dels assistents, es parla de cooperativisme, un terme lligat a l’imaginari de la CUP. Mas-Colell, que va proclamar un ja n’hi ha prou a les reclamacions dels cupaires en un article a l’ARA, no hi entra. Segurament aquest divendres el seu cap estava més pendent de Montoro que d’Antonio Baños. El conseller pren un protagonisme involuntari quan teoritza sobre la innovació, els tomàquets cherry i la Universitat Hebrea de Jerusalem.

Abad torna al centre del focus quan li pregunten per les relacions amb el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà. “No hi ha desunió”, assegura. Aposta pel diàleg i el debat, també de portes endins. I tot amb un somriure.