DRET A L'HABITATGE, DESNONAMENTS

Europa avala la lluita de la PAH

El Tribunal Europeu de Drets Humans dóna un toc d'atenció a l'Estat i frena 'in extremis' el desallotjament del bloc ocupat a Salt

Dret a l'habitatge versus dret a la propietat. El debat no és teòric, sinó que té cares i biografies. Darrere de cada desnonament hi ha una col·lisió de drets, però també de situacions personals, que obliga la justícia a prendre partit. L'últim a fer-ho ha estat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), sobre l'edifici ocupat a Salt (Gironès) que ahir havia de ser desallotjat. El tribunal d'Estrasburg va optar per prioritzar la certesa que les famílies amb nens que hi viuen tindran un lloc per anar.

Per això va ordenar ajornar l'operació com a mínim fins al 29 d'aquest mes perquè les autoritats espanyoles tinguin temps d'acreditar que se'ls ofereix una solució. La decisió suposa un aval a la lluita de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

El bloc de pisos de Salt és propietat de la Societat d'Actius Procedent de la Reestructuració Bancària, el Sareb, conegut com a banc dolent . És a dir, allà on han anat a parar els anomenatsactius tòxics de les entitats nacionalitzades. Els habitatges, de nova construcció, eren propietat del Banc Mare Nostrum, que va haver de ser rescatat pel FROB, és a dir, amb diners públics. Aquest és un dels arguments que va esgrimir la PAH quan, el març d'aquest any, va entrar a l'edifici buit del carrer Doctor Castany, 91-93, de Salt per oferir-lo a un grup de persones que havien estat desnonades i no tenien cap lloc per allotjar-se. Hi van arribar a viure fins a 16 famílies, amb 22 nens. Ara n'hi ha 13, ja que les altres tres van marxar per por al desallotjament. A l'agost els responsables del Sareb van reclamar l'immoble a la justícia i l'Audiència de Girona va fixar la data d'ahir com a últim dia per abandonar els habitatges. Per això, centenars d'activistes i representants dels partits polítics d'esquerres es van concentrar a la zona -molts van passar-hi la nit- per impedir l'acció policial. Finalment, no va fer falta.

Resolució de compliment obligat

La decisió europea la va comunicar l'advocat dels ocupants, Benet Salellas, que és qui va recórrer al tribunal un cop esgotades totes les vies a la judicatura espanyola. La resolució dóna de temps fins al dia 24 -cinc dies abans que s'acabi el termini de suspensió cautelar- perquè les autoritats espanyoles responguin a una sèrie de preguntes sobre les mesures que prendran per assegurar que no es vulneren els drets de les persones afectades, sobretot dels nens. En l'escrit, el tribunal apel·la a la Convenció Europea dels Drets Humans, que, entre altres coses, prohibeix el tracte inhumà o degradant. De fet, des del punt de vista de Salellas, aquest pronunciament podria fer pensar que Estrasburg veu "indicis evidents que pot haver-hi, en aquest cas, una infracció de drets fonamentals".

Amb l'ordre sobre la taula, el titular del jutjat número 3 de Girona ja va acordar ahir suspendre el desallotjament fins que l'alt tribunal es torni a pronunciar, un cop hagi estudiat la documentació requerida. Les resolucions del TEDH, que va néixer en el marc del Consell d'Europa, són de compliment obligat pels estats que, com l'espanyol, han subscrit els convenis d'adhesió.

Mentre la justícia fa el seu curs, la PAH espera que ara el Sareb s'avingui a negociar la cessió de pisos buits a canvi d'un lloguer social. En nom de la plataforma, Pau Llonch va explicar que fa setmanes que demanen una reunió amb els directius del banc dolent per trobar-hi una sortida i confien que la Generalitat pugui fer d'interlocutor, perquè "la lluita no és jurídica i la resolució ha de ser política". Tot i que el tribunal ja havia intervingut en uns termes semblants per frenar dos desnonaments a l'Estat, l'impacte mediàtic d'aturar un desallotjament penal dóna esperances a l'organització per buscar un canvi d'actitud entre jutges, fiscals i dirigents polítics.

Premi a la PAH

L'entitat va expressar la seva satisfacció tant a Catalunya com a Brussel·les, on precisament ahir va rebre el premi Ciutadà Europeu 2013 de mans del president del Parlament, Martin Schulz. "Sentim molt més el suport d'Europa que del govern espanyol", va dir la seva representant, Sara Vázquez, que també es va reunir amb el comissari europeu d'Afers Socials, Lázló Andor. Ho va aprofitar per demanar-li que obri un procediment d'infracció contra Espanya per l'aplicació de la llei hipotecària. A més, va instar la Comissió Europea a no legitimar l'executiu del PP en la seva oposició a la llei antidesnonaments andalusa. "A poc a poc anem guanyant batalles, i són molt importants", va subratllar. Com la de Salt.