“Són un cos que no té el mínim sentit d’estat”, diu Fernández
MadridLa prudència i la mesura haurien de ser característiques essencials del màxim responsable de la seguretat de l’Estat. El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, però, és un home avesat a la polèmica, poc acostumat a separar el discurs que fa com a membre del govern espanyol i el que fa com a polític del PP. Ahir en va donar una altra mostra quan va assegurar que la lluita antiterrorista “no es pot deixar en mans dels que no tenen el més mínim sentit d’estat”, en una referència a la denúncia dels Mossos d’Esquadra.
El comentari no el va fer en un acte de partit, dels que proliferen durant aquests dies de campanya electoral, sinó en un viatge a Niamey, al Níger, per abordar el problema de la seguretat al Sahel. Fernández Díaz no es va quedar aquí i va assegurar que la “baixesa” i “roïnesa” dels actuals governants catalans que han fet l’acusació de la filtració tindrà “conseqüències” futures. Una altra polseguera en el camí dels últims quatre anys, ple de topades amb l’oposició i de mesures controvertides.
Contra el sobiranisme
A Catalunya el seu ministeri ha estat al mig del focus de l’atenció mediàtica en episodis recents. Un dels més destacats és l’existència d’una unitat policial destinada a buscar casos de corrupció entre polítics sobiranistes, com va destapar l’ARA. Interior va usar agents d’afers interns i de planificació per crear aquest grup secret, al marge de la UDEF i sense control judicial. Obviant les proves, Fernández Díaz va assegurar que el nacionalisme català somiava “persecucions”.
Tot i que va reduir aquest afer al terreny de la “psiquiatria”, el seu departament va condecorar el comisssari José Villarejo precisament -segons va explicar Eldiario.es- per la tasca al Principat buscant draps bruts de polítics catalans. La medalla potser hauria passat desapercebuda si Villarejo no hagués saltat a les primeres pàgines dels diaris per haver-se reunit en un bar amb el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, per parlar de l’origen dubtós de l’àtic que el dirigent popular té a Estepona, i que finalment li ha costat no repetir com a candidat dels conservadors.
Per debilitar l’independentisme el ministeri no ha dubtat a vincular la Fundació Nous Catalans, que dirigeix Àngel Colom, amb el jihadisme. Va acusar l’entitat, lligada a CDC, de ser “imprudent”, emfatitzant que la policia va expulsar al seu país el marroquí Noureddine Ziani, membre de l’associació i que els serveis secrets espanyols van vincular als serveis marroquins en el seu dia.
Un dels capítols més delicats de la seva gestió va ser el gener del 2014, quan el ministeri va enviar per equivocació una nota de premsa sobre una operació contra ETA que encara no s’havia fet. La responsabilitat la va assumir l’aleshores director de comunicació, Alberto Gimeno, que va plegar. Aquest cas no va ser l’únic que va generar tensió de portes endins. L’absència del ministre en funerals per agents morts en acte de servir va indignar els sindicats policials.
Els errors de gestió es combinen amb comentaris que l’oposició ha denunciat. Per exemple, quan va dir que l’avortament “té alguna cosa a veure amb ETA”, o en decisions que han tingut ressò internacional, com la concessió de la més alta condecoració de la policia a la Nostra Senyora Santíssima de l’Amor.
