Gir estratègic per explicar al món el procés sobiranista
Brussel·lesLa partida catalana es jugarà a Europa. Sobretot, l'endemà d'un eventual resultat positiu a la consulta. Conscient que el futur del país es discutirà a tres a bandes -Barcelona, Madrid, Brussel·les- el Govern ha començat a moure fitxa, canviant les pautes de la passada legislatura. De moment, però, l'acció exterior té poca repercussió nord enllà. D'entrada, el president Mas ha optat per treure aquesta àrea del control polític del líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, que a l'anterior mandat va proposar tots els nomenaments.
Complint amb el mandat ciutadà que CiU va rebre de les urnes, el cap de l'executiu ha resituat la diplomàcia com una peça central de l'engranatge del procés sobiranista, ara sota la batuta del conseller de la Presidència, Francesc Homs. Al capdavant hi ha posat Roger Albinyana (Barcelona, 1980), un jove dirigent de Convergència, de marcat perfil independentista i liberal. Es tracta d'un canvi significatiu respecte al seu antecessor a la secretaria d'Afers Estrangers, el veterà diplomàtic espanyol Senén Florensa, de la confiança del portaveu de la federació nacionalista al Congrés.
Diplomàcia del segle XXI
Al costat d'Albinyana, Albert Royo (Barcelona, 1977), també obertament compromès amb el projecte de l'estat propi i que havia estat secretari d'Exteriors amb ERC, és el nou secretari general del Consell de la Diplomàcia Pública (Diplocat). En la nova etapa, aquest organisme ha de tenir un paper cabdal per explicar, de portes enfora, el procés democràtic català. Construir "la diplomàcia catalana del segle XXI", en paraules d'Homs, és una de les estructures d'estat que han de servir de pilar per al nou país.
L'enfilall de nomenaments que evidencien aquest gir es completa amb la decisió de rellevar el també exambaixador espanyol Joan Prat com a delegat de la Generalitat a Brussel·les. El seu lloc l'ocupa ara Pere Puig, alt funcionari de la Comissió Europea. Mas ha optat per reforçar políticament una plaça determinant, prescindint d'un home amb agenda però no sobiranista.
Amb aquest equip, i la intensa feina que fan entitats com l'ANC en l'àmbit internacional, el Govern provarà de preparar el terreny per aconseguir reduir les reticències comunitàries al procés d'autodeterminació. Com expliquen a l'ARA fonts coneixedores de la situació, a Europa tothom es mira encara la realitat catalana amb recel, valorant primer com pot afectar el seu propi país. Per tant, els esforços s'hauran de centrar a desactivar punt per punt aquestes objeccions particulars. De moment, la declaració de sobirania del Parlament va situar la carpeta catalana sobre la taula però el cert és que no s'ha obert. Els polítics espanyols celebren que el debat no hagi arribat als òrgans de direcció dels grans partits europeus, tot i que hi ha petits senyals que alguna cosa es mou.
Aquesta setmana el Comitè de les Regions, un òrgan consultiu, ha afirmat que la independència és "un procés intern dels estats" i que si un territori vol ser un nou estat ha de seguir el protocol d'adhesió que marca la llei europea. Madrid, amb greus problemes d'imatge, manté activats els mecanismes per deixar sense efecte la projecció catalana amb mesures com la nova llei de l'acció exterior. Al costat d'aquesta batalla política, però, Catalunya i l'Estat fan pinya per aconseguir la flexibilització del dèficit. Unes relacions complexes que, a mesura que passin els mesos, és previsible que es tensin més.
