Hisenda rebutja els intents autonòmics d’agitar les balances

MadridEls barons del PP es veuran les cares dilluns a Madrid, a la reunió del comitè executiu, després d’uns dies de tirar-se les balances fiscals pel cap. Extremadura i Madrid han tensat la corda amb un objectiu: pressionar de cara a la negociació del nou model de finançament autonòmic. Mentrestant, en públic, la Moncloa prova d’esquivar les esgarrinxades, el cap dels experts que treballen per al ministre d’Hisenda, l’economista Ángel de la Fuente, deixa clar que aquests són dos debats diferents. Seria “un greu error”, va dir, que el flux de saldos entre territoris que es plasmarà a les balances condicioni el repartiment de recursos entre comunitats.

Els acadèmics es van reunir ahir a la capital espanyola, convocats per l’Institut d’Estudis Fiscals, per fer aportacions tècniques i acabar de perfilar la metodologia dels nous comptes públics territorialitzats, en la terminologia de Cristóbal Montoro. Alguns dels que hi van participar van lamentar, precisament, que es fes coincidir la trobada amb el dia límit que tenien els governs autonòmics per presentar informes de balanç del sistema de finançament que ara toca repensar.

Ja sigui per convenciment o per espolsar-se la pressió, De la Fuente va alertar que tenir un saldo positiu o negatiu no dóna ni treu drets als ciutadans d’una determinada regió. “El criteri [per distribuir els diners] ha de ser que totes les comunitats prestin serveis semblants”, va afirmar en una conversa informal amb periodistes. Es tracta d’una premissa que genera consens entre bona part del món acadèmic, ja que rebre més del que s’aporta no vol dir necessàriament estar ben finançat. Per exemple, el govern espanyol podria fer una forta inversió en infraestructures a Catalunya i, malgrat tot, la Generalitat continuar tenint problemes de liquiditat per pagar les prestacions que té assignades.

Encara un mes més

Així doncs, les paraules de De la Fuente es poden interpretar com un toc d’alerta a les comunitats que aquesta setmana han agitat les balances fiscals per fer sentir les seves mancances davant Montoro.

Els números definitius del ministeri d’Hisenda es coneixeran a finals de març, principis d’abril. Per això, l’economista del CSIC no va amagar la seva incomoditat pel fet que Madrid i Extremadura ja hagin tirat pel dret. Sorprès per la rapidesa amb què ha fet els càlculs l’executiu madrileny, De la Fuente va dir que hauria preferit que s’esperessin fins a tenir “unes bases més sòlides”. Encara va ser més dur amb el memorial de greuges que va entregar el govern de José Antonio Monago. Va assegurar que els comptes extremenys estaven “mal fets”, bàsicament per dues raons: perquè no tenien en compte el criteri de població, i perquè incloïen com a ingressos crèdits a retornar, com el fons de liquiditat autonòmic. Monago va dir dijous que ho havia fet perquè ja es tem que Catalunya no tornarà mai aquests diners.

Crític amb aquestes actituds, l’acadèmic va tornar a apel·lar a la necessitat de plantejar una metodologia que tingui l’equitat com a motor. Amb aquest argument farà servir només el mètode anomenat de càrrega-benefici, que imputa la part proporcional de la despesa de l’Estat en serveis que en teoria beneficia tots els espanyols igual. Rebutja, doncs, el càlcul del flux monetari que sempre evidencia un dèficit fiscal més elevat a Catalunya: “Hi ha gent que ho porta malament”, va ironitzar. Tot apunta que els números del ministeri indicaran un dèficit del 5%, uns 11.000 milions d’euros. Ahir, a l’auditori de la Castellana, altres experts convidats van criticar obertament que només es faci servir una de les dues aproximacions.

Relativitzar el malestar

Les reivindicacions d’Extremadura han molestat tot l’arc mediterrani, inclosos els governs del PP del País Valencià i les Illes. El govern espanyol, a través de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, va justificar les tensions. Va dir que és “lògic” que tothom faci valer les seves “necessitats i interessos” i va prometre “casar” les divergències. Pels experts de Montoro, això demostra que tots els territoris de l’estat espanyol se senten maltractats financerament per Madrid. Les balances hi haurien de posar llum.