ETA acabarà dissolent-se i desapareixent. El procés serà lent perquè els seus ritmes no coincideixen amb els de la societat basca, que ja fa temps que va dir prou. El periodista Mariano Ferrer, veu de referència en aquesta qüestió, subratllava ahir que qualsevol pas, per significatiu que sigui, ja està sempre per darrere del que la gent espera. És cert que l’armament inutilitzat és molt poc, però es tracta d’un esglaó més per fer irreversible el final de la violència. Aquest camí ETA l’ha de transitar sola, sense esperar res a canvi. I encara té deures pendents, com ara reconèixer públicament el mal causat. Ara bé, això no hauria de ser incompatible amb una actitud més flexible dels governs espanyol i francès: l’obligació de la democràcia és no deixar escapar cap oportunitat per a la pau i agilitzar-la. Apropar els presos al País Basc, pensant en els seus familiars, permetria mantenir l’exigència i acompanyar, alhora, el guió que es va iniciar l’octubre del 2011, amb el cessament definitiu de l’activitat armada.
