MEDI AMBIENT
Misc 10/07/2013

L'Ebre busca empara a Europa

El territori vol que les institucions comunitàries supervisin el futur del Delta davant Madrid

i
Joan Rusiñol
3 min

Brussel·lesEl d'ahir era un pas preventiu. "Estratègic", va admetre el portaveu de la Plataforma, Manolo Tomàs. Davant l'actitud que manté el govern espanyol en el debat del Pla Hidrològic de l'Ebre, l'entitat reclama l'empara de les institucions europees. Es tracta que Madrid sàpiga que està sent "vigilada" per Brussel·les.

Les pors pel futur del Delta es van fer sentir ahir a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, tot i els intents del PP perquè no es debatés la qüestió amb l'argument que es tracta d'una proposta que encara no ha estat formalment aprovada. Després d'escoltar la veu del territori, però, la cambra va decidir que la demanda es mantingui oberta. Això vol dir que, a partir d'ara, tots els nous passos que faci el ministeri d'Agricultura es podran traslladar directament a les institucions comunitàries perquè en puguin fer una "supervisió" continuada. És un primer èxit de la Plataforma, si bé la Comissió Europea ja va alertar que no es pronunciarà fins que la mesura hagi rebut el vistiplau del consell de ministres, una decisió que es podria prendre en les pròximes setmanes.

De moment, els paràmetres que ha marcat el ministre Miguel Arias Cañete van fent camí i ja té llum verda del Consell de l'Aigua de la Confederació Hidrològica de l'Ebre (CHE). L'oposició també es muscula. A diferència del que va passar amb el Pla Hidrològic Nacional (PHN), aquest cop la Generalitat, governada per CiU, ha dit no des d'un primer moment a la proposta. El Govern exigeix un cabal d'entre 7.000 i 12.500 hectòmetres cúbics anuals d'aigua al seu pas per Tortosa, i en canvi Madrid vol limitar el cabal del curs a 3.000. L'altre punt conflictiu és la voluntat d'ampliar el regadiu fins a 450.000 hectàrees.

Suport dels eurodiputats

Manolo Tomàs va posar la situació en mans de la UE: "Sempre hem confiat, i ho seguim fent, en les institucions europees". Està convençut que frenaran un pla que, a parer seu, incompleix diverses directives comunitàries, com la directiva marc de l'aigua. Fa deu anys, Europa s'hi sentia més implicada perquè les obres del PHN del ministre Jaume Matas depenien en bona mesura de si hi havia finançament europeu. Per conèixer de primera mà l'impacte que tindria sobre l'ecosistema del Delta, els eurodiputats van acceptar la invitació per visitar la zona. De moment, la Plataforma centra els esforços a modificar el document perquè pugui ser acceptable -la UE obliga a presentar els plans de gestió de conca-, però comença a preparar-se per a la mobilització. "Si hem de tornar a patir, estem preparats per fer-ho", va afirmar el seu portaveu, que va recordar la lluita del 2000 al 2004. La unitat política al costat del territori sembla garantida. Els eurodiputats de CiU, ICV, el PSC, IU i BNG (Ana Miranda en representació també d'ERC i CHA) els van fer costat. L'ecosocialista Raül Romeva va subratllar "la importància de parlar d'aquest tema ara" i aturar "un dany que pot ser irreversible". El nacionalista Ramon Tremosa va assegurar que amb aquestes actituds el govern Rajoy dóna "incentius racionals creixents" per a l'estat propi, i el socialista Raimon Obiols va acusar el PP de voler "xuclar l'aigua del riu com es xuclen les restes d'un granissat, amb un soroll que se sent de fa temps".

Les aigües de l'Ebre no van ser les úniques que es van remoure. A la Comissió de Peticions hi van acudir els que s'oposen a les previsions pels rius Tajo i Alberche. La seva demanda també va quedar oberta. Els promotors del requeriment van argumentar que el Tajo s'ha convertit en una "claveguera" per l'abocament de residus i van denunciar la disminució del cabal pel transvasament amb el Segura. Per això, la vista està posada en la capacitat d'Europa perquè corregeixi Espanya. En cas contrari, les samarretes blaves poden tornar a omplir els carrers a partir de la tardor.

stats