L’Estat limitarà el marge autonòmic per fixar impostos

MadridSi l’objectiu de la reforma fiscal, en última instància, és afavorir el creixement i ajudar a crear ocupació, Hisenda té clar que ha d’escoltar els empresaris. Fonts del ministeri asseguren que la diversitat de legislació, per exemple en matèria mediambiental, és un obstacle que ha de desaparèixer. Aquest és un dels eixos del document que ahir van entregar al ministre Cristóbal Montoro el grup d’experts a qui va encomanar la feina.

Es tracta d’un estudi amb 125 mesures concretes que tenen com a objectiu repensar de dalt a baix el sistema tributari actual. El comitè de savis va admetre que han passat totes les figures tributàries pel sedàs de la unitat de mercat i la neutralitat impositiva entre territoris. Una argumentació amb flaire recentralitzadora, malgrat que l’equip ministerial garanteix que les comunitats no perdran ni competències ni ingressos. Avui la Moncloa analitzarà les propostes i a la tarda el president del grup de treball, el catedràtic d’hisenda pública Manuel Lagares, n’explicarà la lletra petita.

Supressió d’impostos

L’intent de seguir el model dels dipòsits bancaris

A principis de la legislatura, la patronal CEOE va fer un inventari dels tributs autonòmics que, a parer seu, suposaven una greu distorsió per a la unitat de mercat. Sense perdre de vista aquella llista, Montoro ja ha dit que seria un “error” no aprofitar l’ocasió per passar el ribot i deixar-los anivellats arreu de l’estat espanyol. En aquella ocasió, els empresaris citaven, entre d’altres, el que s’aplica a les grans superfícies de venda pels danys mediamentals, els dipòsits de residus o els cànons pel sanejament d’aigües.

Malgrat que els portaveus del ministre asseguren que no s’ha de pensar en termes de supressió, la reforma aposta per eliminar-ne i substituir-los per altres d’àmbit estatal. En definitiva, es tracta de seguir la pauta fixada amb els dipòsits bancaris. En aquell cas, quan Catalunya -després que ja ho haguessin fet altres comunitats- va decidir aplicar una taxa sobre aquest concepte, l’Estat va crear el seu propi impost, a tipus zero, per bloquejar els autonòmics. Ahir Hisenda assegurava que aquesta possibilitat, en què Madrid té la paella pel mànec, implica compensar la Generalitat per la recaptació que deixi d’ingressar. No obstant, en el litigi pels dipòsits bancaris el govern espanyol encara no ha complert la paraula.

Tipus mínim estatal

Reforma de l’impost de successions i donacions

El govern de la Comunitat de Madrid es va apressar ahir a criticar la reforma del govern espanyol perquè preveu tocar l’impost sobre successions i donacions. Els experts proposen un tipus mínim obligatori, entre el 10% i el 15%. L’executiu madrileny va rebutjar-ho perquè, segons va recordar, ells apliquen una bonificació del 99%. Això permet que una persona de la seva comunitat tributi menys de 2.000 euros per una herència de 800.000 euros, mentre que la xifra s’eleva a 208.000 a Andalusia. Aquesta divergència provoca una alta mobilitat de contribuents entre territoris.

La fixació d’aquest tram estatal, afirmen a Hisenda, no limita la capacitat de les comunitats per afegir la càrrega tributària que creguin convenient. En qualsevol cas, neguen cap intenció d’eliminar tots els impostos d’arrel autonòmica. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va avisar que recorreria al Tribunal Constitucional si la Moncloa es plantejava aquesta opció. El govern espanyol, però, ho descarta perquè seria “absurd” i inconstitucional. Ara bé, tot indica que Madrid intentarà reservar-se la capacitat per frenar la creació de nous impostos autonòmics.

Rebaixa de societats

Reduir el tipus nominal entre cinc i deu punts

Manuel Lagares considera que es produeixen situacions d’“injustícia relativa” entre empreses que, en funció de la seva mida, tenen un gravamen o un altre. Per això, el president del comitè de savis és partidari de reduir l’impost de societats, que ara és al 30%. Ahir, a l’acte formal d’entrega del document al ministre, va insistir que el seu treball ha procurat simplificar la complexitat -responsabilitat també del govern del PP- del model vigent. En el mateix sentit, els experts volen reduir els beneficis fiscals, que acaben perjudicant les pimes perquè no tenen marge per acollir-se a moltes d’aquestes bonificacions.

Augment de l’IVA

Reordenació dels trams per acontentar Brussel·les

Tant el Fons Monetari Internacional com la Comissió Europea insisteixen a Espanya que, per afavorir el creixement, ha d’ingressar més. No obstant, a les portes de les eleccions comunitàries, Montoro assegura que la recaptació s’ha recuperat i que això permet abaixar impostos. Ara bé, la reforma arribarà al Congrés després del 25 de maig, un cop passats els comicis, i això permet al govern espanyol retocar l’IVA, com li exigeixen les autoritats financeres internacionals. És probable que s’avingui a reclassificar productes entre els diferents trams. Un moviment que, a la pràctica, suposa una nova alça impositiva.

IRPF

Reduir trams i debatre el paper de l’habitatge habitual

Després d’haver apujat l’IRPF, ara probablement Mariano Rajoy apostarà per abaixar-lo (i tornar als nivells de l’inici del seu mandat). Una de les incògnites és saber quin paper jugarà en el nou esquema l’habitatge habitual, un element central a l’hora de definir el model pel qual s’aposta.

El BCE insisteix que cal buscar més ingressos

Espanya ha de treballar en noves vies per fer créixer els ingressos si renuncia a altres solucions per rebaixar el dèficit, com ara fer noves retallades de la despesa pública. Aquesta és la recomanació que fa el Banc Central Europeu (BCE) en el seu últim butlletí mensual, un document que desaconsella qualsevol moviment dirigit a abaixar la pressió fiscal en aquest moment. “Calen noves mesures per augmentar els ingressos i/o reformes de retallada de la despesa”, reclama el BCE.

L’organisme va insistir ahir al govern espanyol que no hi ha gaires alternatives per frenar el creixement del deute públic, que era equivalent al 94% del PIB a finals del 2013.

El BCE dóna per fet que Espanya farà un ajust estructural “considerablement menor” del recomanat per aquest organisme i per les instàncies europees.

Per això, subratlla que caldrà buscar com ingressar més per complir amb els objectius de consolidació pressupostària previstos per als anys 2014-2016.