COMPTES PÚBLICS
Misc 01/04/2014

El dèficit estatal creix al nivell més alt des del 2010

Catalunya va tancar el 2013 amb una lleu reducció dels desequilibris, fins a l’1,96%

i
Joan Rusiñol
4 min

MadridSense rastre de la duresa que, tantes vegades, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, utilitza quan exigeix a les comunitats autònomes que facin els deures. Ahir, a la presentació de les dades del dèficit del 2013, va optar per un discurs amable, per elogiar l’esforç col·lectiu de totes les administracions per retallar i ajustar-se a l’objectiu fixat. Sabia que la seva administració no només és la més incomplidora, sinó que ha augmentat el forat respecte al 2012. En canvi, els esforços dels governs autonòmics i, sobretot, dels ajuntaments han tingut una mica més d’èxit.

“No es tracta de parlar de complidors i d’incomplidors”, es justificaven els seus secretaris d’Estat durant la presentació pública dels números. Però la realitat és clara: com ja va avançar Montoro divendres, les administracions centrals (Estat més Seguretat Social) van tancar el 2013 amb un dèficit del 5,49%, per sobre del 5,20% previst. Això suposa un increment respecte als dos anys anteriors i el nivell més alt des del 2010. La novetat és que, un cop desglossat aquest paquet, la part de la desviació més important correspon a l’Estat, que va acabar amb un 4,33%, lluny del 3,80% previst. Això posa de manifest que la política d’austeritat aplicada l’any passat no ha donat tots els fruits que el govern de Mariano Rajoy esperava, ja que és una xifra superior al 2012. Aquesta és una de les claus per entendre que, malgrat totes les tisorades, l’estat espanyol no aconseguís ajustar-se al 6,5% acordat amb Brussel·les. S’ha quedat a molt poc, tot i que cal tenir en compte que, si s’hi afegeixen els diners del rescat a la banca, la xifra es dispara.

Tant el ministre com la secretària d’estat de Pressupostos, Marta Fernández Currás, van intentar explicar el perquè d’aquest mal comportament. Ho van atribuir al fet que ells són els “garants de l’estat del benestar” i que, en última instància, d’allà surten els recursos per subjectar l’edifici quan trontolla. Hisenda recorda que ha hagut de posar en marxa mecanismes per ajudar comunitats i ajuntaments a fer front als seus pagaments, que ha transferit prop de 30.000 milions a la Seguretat Social i que ha hagut de fer front a factures heretades a Foment per valor de 1.617 milions.

La Generalitat, satisfeta

Les comunitats autònomes, blanc de l’ortodòxia en el control de la despesa, han anat ajustant-se al que se’ls exigia. El govern espanyol esquiva les demandes d’alguns sectors que li reclamen més contundència davant les incomplidores, amb la llei d’estabilitat a la mà. Es limita a dir que és gràcies a aquesta iniciativa -i a mesures com el Fons de Liquiditat Autonòmic i el Pla de Proveïdors- que els territoris han pogut anar redreçant el rumb.

Catalunya és una de les sis comunitats que encara no compleixen l’objectiu de dèficit. Es va situar en un 1,96%, davant l’1,58% que tenia assignat. La Generalitat havia avançat que seria de l’1,97%. Tot i no arribar a la meta, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, es va mostrar satisfet perquè suposa estar per sota del 2,17% que el seu govern sempre ha defensat, d’acord amb el terç de despesa pública que assumeixen les comunitats i amb la gradualitat que marquen les lleis. A més, va recordar que els sacrificis dels catalans han tingut recompensa, ja que en els tres últims exercicis anuals el dèficit s’ha reduït un 57%, més de 5.000 milions en tres anys. El secretari d’estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, va posar-ho en relleu i va esquivar les polèmiques amb la Generalitat.

Un cop més, el govern espanyol se sabia ahir en una posició feble: un 83% del dèficit correspon a l’Estat i a la Seguretat Social (5,49% del 6,62% total). De fet, Mas-Colell va dir que ara li toca a l’executiu de Rajoy “aprimar-se”. Catalunya sap que té poc marge de més per arribar al desequilibri de l’1% estipulat per aquest any. Ahir Montoro no va voler entrar en el debat sobre si el model de finançament actual castiga més uns territoris que uns altres. El repartiment asimètric no es repetirà.

Els ingressos repunten

Les altres comunitats que no van complir són Múrcia (3,17%), País Valencià (2,33%), Castella-la Manxa (2,13%), Aragó (2,06%) i Navarra (1,55%). Quatre, governades pel PP. Hisenda va donar justificacions per a tots els casos, es va mostrar confiat que era una desviació puntual i va elogiar, especialment, els esforços fets pel govern del valencià Alberto Fabra. A l’altre extrem, entre les que més s’han ajustat, hi ha Extremadura (0,99%) i Madrid (1,01%).

Tot i aquestes diferències, per Montoro el camí és el correcte, ja que les mesures preses han ajudat a reduir l’escletxa fins i tot en un any recessiu. A Catalunya, la caiguda del PIB va ser del 0,8%, segons l’Institut Nacional d’Estadística. L’Idescat ho havia situat en un 0,5%.

En el seu missatge optimista, el ministre va assegurar que Espanya hauria tingut superàvit estructural primari, és a dir, si no es tenen en compte el deute públic, el pagament d’interessos i l’efecte de la crisi sobre l’economia. En el capítol d’ingressos tributaris, les dades evidencien una recuperació del 0,2% respecte al 2012. La caiguda de l’IRPF i de societats es va compensar amb l’apujada de l’IVA, tant per l’alça impositiva com per l’augment del consum a finals d’any. La recuperació dels ingressos ha permès reduir el dèficit de l’Estat també aquest inici d’any. A això s’aferra, ara, Hisenda.

stats