ANÀLISI

L’as a la màniga que permet accelerar sense trencar CDC

El futur president és una figura de consens sobiranista

No era gens senzill trobar el desllorigador, la fórmula amb tots els elements per atraure les parts en joc i, alhora, no allunyar ningú. Perquè en les negociacions polítiques d’alt voltatge, com la que es va viure ahir, tan important és saber trobar els fils que uneixen com no tallar-ne cap que dinamiti les possibilitats d’acord. Després que Artur Mas decidís renunciar a la investidura, el repte de Junts pel Sí era trobar un nom que encaixés amb les necessitats de Convergència Democràtica, de la coalició sobiranista al Parlament i de l’independentisme cívic, que ha premut l’accelerador els últims dies.

Carles Puigdemont va ser la carta sorpresa, l’últim as a la màniga que ha permès un (altre) gir inesperat, in extremis, per impulsar un procés que ha demostrat una incontestable flexibilitat, una enorme capacitat de superar els obstacles. L’elecció del fins ara alcalde de Girona “salva el procés i salva CDC”, conclouen a la cúpula nacionalista. Refundar l’espai del sobiranisme moderat, de centre, serà una de les prioritats de Mas en els mesos que vénen, un cop fora del Govern. Podrà fer aquesta tasca amb una persona de la seva confiança al capdavant de la Generalitat -Mas va deixar clar ahir la seva plena sintonia amb Puigdemont-, algú que fins ara no havia aparegut a les travesses com a possible successor. Això hauria de permetre a CDC -erosionada pels escàndols que toquen la família Pujol- reconstruir, sense la pressió pels noms que lideraran la nova etapa, les bases d’un projecte pensat per a les classes mitjanes, amb un sobiranisme que prioritzi la permanència a la Unió Europea i la seguretat jurídica.

Reconnectar amb la gent

A la cúpula del partit també hi ha la convicció que Puigdemont els permetrà, després d’uns temps convulsos, reconnectar amb els electors. Com va recordar ahir l’encara president en funcions, el seu successor al càrrec és un home acostumat al “contacte amb la gent”. Com ja va publicar l’ARA, Convergència confia en el planter d’alcaldes per encarar el futur i renovar cares. En el món municipal, el principal èxit de Puigdemont ha sigut, precisament, aconseguir ser el primer alcalde nacionalista en una ciutat governada pels socialistes durant 32 anys. Curiosament, un dels seus predecessors, Joaquim Nadal, ja va intentar fa més de vint anys ocupar el despatx principal de la plaça Sant Jaume, però sense èxit. Mas també va destacar que el fet d’ocupar una alcaldia, que va revalidar l’any passat, assegura que el nou president arriba amb capacitat de gestió.

El nom que s’ha triat evita no només turbulències a CDC sinó també tensions a Junts pel Sí. Els que el coneixen asseguren que entén la governança com “un pacte en moviment”. A Girona, tot i governar només amb els vots convergents, ha buscat l’entesa puntual amb ERC. L’etapa que comença obligarà a greixar bé un executiu de coalició -que dependrà del suport de la CUP al Parlament- que té l’encàrrec de posar en marxa el procés de transició cap a l’estat propi, amb l’ofensiva en contra de l’estat espanyol.

El fet d’haver presidit l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) garanteix fil directe amb el sobiranisme cívic. Té clar, va dir Mas, el projecte de país. És, a més, un home del rerepaís. I ha sigut a comarques on ha anat creixent l’onada sobiranista des del 2012.