El PP sap que difícilment governarà mai a Catalunya. Per això, ja fa temps va decidir servir-se del país per consolidar-se com a primer partit a Espanya. Se li va escapar el 2008 a Gabriel Elorriaga, aleshores secretari de comunicació del PP: només guanyarien si aconseguissin desactivar l'electorat d'esquerres sembrant dubtes, entre altres coses, amb "els nacionalismes". L'estratègia, iniciada amb l'Estatut, ha assolit part dels seus objectius. Utilitzant les demandes catalanes com a munició política, els populars han imposat el seu marc ideològic i han deixat el PSOE sense un discurs alternatiu fort. El preu a pagar, però, és altíssim. L'anticatalanisme no rebrota perquè sí. I Mariano Rajoy ha de tenir clar que ell és el menys indicat ara per aixecar la bandera del seny mentre acusa el sobiranisme de dividir la societat.
