19/05/2015

L’esquerra vota si jubila o reforma l’Espanya del 78

4 min
01. José Luis Rodríguez Zapatero va fer ahir una crida a concentrar el vot en el PSOE. 02. Pablo Iglesias apel·la al simpatitzant tradicional del PSOE.

MadridQuè farà Podem allà on tingui la clau del govern dilluns de la setmana que ve? ¿Sumarà amb els socialistes on sigui possible per desbancar la dreta o prioritzarà la defensa d’un programa de màxims des de l’oposició, pensant en les eleccions espanyoles de finals d’any? En el retrat d’èxit que han construït Pablo Iglesias i els seus col·laboradors, el PSOE és part d’un règim, el del 1978, ara en crisi. El dilema de la nova esquerra alternativa, a partir del dia 25, serà o apuntalar el partit de Pedro Sánchez o inhibir-se en els acords postelectorals amb l’objectiu d’ocupar l’espai de la socialdemocràcia.

Amb el seu vot, els progressistes espanyols començaran a definir a les urnes com es reconfiguren les forces en el camp de l’esquerra. Si el lideratge continua en mans dels que aposten per preservar l’Espanya autonòmica i per fer retocs en el que a parer seu no funciona, o bé si el cedeixen als que creuen que ha arribat l’hora de fer foc nou. “La debilitat dels socialistes per continuar ocupant el seu paper de partit de torn és una de les claus per entendre les possibilitats de canvi que la crisi de règim presenta”, escrivia el secretari general de Podem a Disputar la democracia. Ahir, però, en declaracions a Cuatro, Iglesias va dir que està disposat a “parlar amb tothom” -amb el programa davant-, si bé veu difícil l’entesa amb PP i Ciutadans.

Si les enquestes no s’equivoquen, el sorpasso s’haurà d’esperar. En aquestes eleccions autonòmiques i municipals, l’únic lloc on el model de la Transició trontolla és a Barcelona, on Ada Colau podria ser la candidata més votada. A Catalunya, a més, el vot de ruptura -amb l’autonomisme i amb el sistema econòmic- també s’expressa a través de l’independentisme d’esquerres (ERC i la CUP), que previsiblement tindrà més força als consistoris.

De moment, com és lògic, la prioritat de cadascú és agafar múscul sense anticipar debats. És signficatiu, però, que després de la dimissió de Juan Carlos Monedero les reflexions sobre un nou procés constituent hagin quedat en un segon pla, fins a les generals. Abans de reprendre aquesta demanda s’ha de clarificar la relació entre socialistes i podemistes -que en bona mesura pugnen per un mateix electorat- i que tindrà un fotografia clara a Andalusia, on Susana Díaz ha acabat sent ostatge del 24-M, esperant aconseguir una majoria al Parlament que permeti investir-la presidenta o bé repetir les eleccions del març.

Resultats incerts

En aquesta campanya el PSOE actua com la formació hegemònica del centreesquerra que ha sigut tradicionalment, deixant que siguin les urnes en tot cas les que validin les noves majories que creixen en els platós de televisió estatals.

Fins ara Sánchez -que avui participa en l’acte central del PSC a Barcelona amb Miquel Iceta, Jaume Collboni, Núria Parlon i Núria Marín- ha obviat les noves formacions i ha dirigit el gruix dels atacs al PP, buscant el votant moderat indignat amb els populars per la corrupció, els incompliments de programa i per una recuperació que no es percep al carrer al mateix nivell que assegura Mariano Rajoy. De fet, el líder socialista -amb alguna vacil·lació- no nega que la situació millora i presenta el seu partit com l’eina necessària per assegurar que el creixement estarà ben repartit.

Ahir, a les illes Balears, va titllar de “resignat” el vot a la dreta, va reivindicar la trajectòria del PSOE -“No és fruit d’una torrentada”, va deixar anar- i va presentar-se com a garantia de governs progressistes. Els estrategs socialistes comencen a posar el focus en l’endemà i en els maldecaps que pot tenir Iglesias.

És molt probable que la nit electoral deixi un regust agredolç als partits en molts indrets, sense majories rotundes que permetin saber els noms dels futurs presidents i alcaldes. Més enllà del País Valencià i de la Comunitat de Madrid -els dos grans termòmetres per a la salut del bipartidisme-, les esquerres hauran de veure si els números els surten i, en cas afirmatiu, si obren converses en llocs com les Balears, Extremadura, Astúries i Cantàbria. A Navarra el PSOE ja ha avançat que no es vol entendre amb Bildu.

Per combatre la fragmentació que apunten els sondejos, l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va fa ahir una crida a concentrar el vot en les seves sigles, apel·lant a la gestió socialista enfront dels que només volen “influir o condicionar”. “Alguns tenen la voluntat de ser els més crítics amb el sistema o els governs”, va lamentar, carregant contra Podem, lluny de la prudència dictada des de la seu socialista del carrer Ferraz. Les relacions entre Zapatero i Sánchez no estan en el seu millor moment.

L’expresident, que va reivindicar el seu llegat en un acte amb el candidat a l’alcaldia de Madrid, va instar els socialistes a no desviar-se massa a l’esquerra per intentar tapar les vies d’aigua. Per això va assegurar que ells defensaran “sempre la democràcia del 78” i va titllar de “miopia” que alguns vulguin ara “partir de zero”. Reformisme versus ruptura: també això es vota diumenge a Espanya, si bé és un debat molt més esmorteït que el que es viu a Catalunya en clau nacional. De fet, fora del Principat només remou la meitat del ventall ideològic.

Un dilema que IU coneix bé

Davant l’estratègia de Sánchez d’erigir-se en alternativa de govern al PP, Iglesias ha apujat el to per buscar el cos a cos amb el PSOE per arrabassar-li l’electorat decebut. “Votar socialista és votar morat”, va dir diumenge a Oviedo. Aprofitant la relliscada d’Albert Rivera, en què afirmava que el canvi l’havien de protagonitzar els que havien nascut en democràcia, Podem s’ha afanyat a reclamar el suport també dels més grans, buscant les ressonàncies de la lluita antifranquista i de la victòria de Felipe González el 1982. L’operació per intentar substituir el partit socialdemòcrata clàssic per un de recent creació està en marxa i el 24-M serà el seu primer examen.

Mentre els socialistes es resisteixen a perdre la pole, la irrupció dels nous competidors ha deixat fora de joc Esquerra Unida. “Volien quedar-se IU perquè no quedés res organitzat a l’esquerra en el seu viatge al centre”, ha denunciat el coordinador federal de la coalició, Cayo Lara. El seu objectiu diumenge és aguantar l’embranzida dels seus excompanys, preparar-se per al debat sobre la confluència amb Podem i observar com resol Pablo Iglesias un dilema que ells ja han viscut en el passat: fer de crossa del socialisme reformista o plantar-li cara per ser-ne algun dia l’alternativa.

stats