L’exemple de Suárez augmenta la pressió sobre el PSOE per tancar pactes d’estat

MadridAlguns ciutadans que ahir van anar al Congrés dels Diputats per donar l’últim adéu a l’expresident espanyol Adolfo Suárez coincidien en un missatge: que els polítics actuals prenguin bona nota de la seva capacitat per arribar a acords. El govern espanyol ja fa setmanes que fa gestos per aconseguir pactes d’estat amb el principal partit de l’oposició en matèries com la corrupció i la immigració. En la qüestió catalana, tot i que proposant solucions diferents, el PP i el PSOE van de bracet per dir no a la consulta del 9 de novembre.

La pressió sobre el secretari general dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba, arriba des de la Moncloa però també des del seu propi partit. Ahir l’expresident Felipe González va fer una crida als principals dirigents polítics perquè tinguin una “sensibilitat especial per recuperar el diàleg”, apel·lant a la memòria i l’exemple de Suárez. No es referia només a una entesa en temes puntals, sinó a la necessitat d’asseure’s i parlar per reformar la Constitució.

Des de les files populars va ser la presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, qui va aixecar la veu per demanar que la vida política espanyola recuperi “la concòrdia i l’altura de mires”. En una entrada al seu blog, va subratllar que durant la Transició tots els governants van haver de “moderar les seves aspiracions” i “renunciar” a alguna cosa.

Amb la mirada en les europees

De moment la direcció socialista prova de no firmar un xec en blanc a l’executiu del PP però tampoc dinamitar cap pont de diàleg. Mariano Rajoy va assegurar divendres des de Brussel·les que seria “desitjable” tancar pactes d’estat i va reconèixer que veu “bona voluntat” en el PSOE. Als populars els interessa recuperar la centralitat perduda amb mesures que han aprovat sense consens, com la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert i la llei Gallardón, que pretén una regulació molt restrictiva del dret de les dones a interrompre el seu embaràs. El desgast a les enquestes, a dos mesos de les eleccions europees, els alarma.

El PP, preocupat per les previsions de participació, té clar que necessita mobilitzar no només el vot irreductible, sinó també la franja de l’electorat centrista que els dóna suport a les generals però que es queda a casa en altres comicis. Rubalcaba, en canvi, intenta no deixar la contundència només en mans d’altres formacions, com Esquerra Unida, però no vol perdre l’etiqueta de partit de govern. A les files socialistes n’hi ha que temen que el seu líder -o qui apadrini com a candidat- tingui temptacions de buscar una gran coalició a l’alemanya després de les eleccions del 2015 si ni socialistes ni populars obtenen una majoria suficient.

Pel que fa a la corrupció, l’executiu s’ha avingut a seguir negociant fins a finals d’any un paquet de mesures per regenerar la democràcia espanyola. El PSOE ven com un triomf seu que la Moncloa hagi acabat buscant la complicitat de l’oposició, perquè en solitari Rajoy “no té legitimitat”, com va dir la portaveu del grup socialista, Soraya Rodríguez. En immigració el debat continua obert. El ministeri de l’Interior va accedir a comparèixer al Congrés per la tragèdia de Ceuta. Això va rebaixar la tensió entre els dos partits, tot i que els socialistes posen com a condició per arribar a un pacte la destitució del director general de la Guàrdia Civil. El dol oficial per la mort de Suárez ha ajornat el ple on s’havia de discutir una moció dels socialistes, en què s’hauria constatat el grau de proximitat. Ara Rubalcaba li farà gruar l’entesa a Rajoy: sap que ho necessita per ser més fort a Europa.