L’ofensiva penal empeny el mandat polític del 27-S

El sobiranisme fa costat al president Mas i evidencia que la resposta judicial al 9-N no aturarà el procés

El procés no s’acaba inhabilitant políticament un president. Artur Mas ho va recordar ahir de nou a un Estat que s’ha entossudit a combatre per la via penal un moviment democràtic, horitzontal i d’arrel popular. L’estratègia “dura, aspra, en alguns casos sòrdida” del govern Rajoy -en paraules de Mas- va xocar ahir amb la unitat del sobiranisme civil i institucional, concentrat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per fer costat al president de la Generalitat en funcions, que hi va declarar a les deu del matí com a imputat per haver posat les urnes el 9-N.

El clam a favor de la independència tenyit d’estelades i de les vares dels 400 alcaldes arribats a primera hora del matí a Barcelona -acompanyats dels presidents de les quatre diputacions- va subratllar un relat ja incontestable: passi el que passi les properes setmanes en l’entesa entre Junts pel Sí i la CUP, el gruix del país no farà marxa enrere en la voluntat d’autodeterminar-se.

L’objectiu de Mas, que va comparèixer al Palau de la Generalitat després de declarar davant del tribunal, era deixar clar que ell, la consellera Irene Rigau i l’exvicepresidenta Joana Ortega s’enfronten a un procés de caràcter polític, que no té res a veure amb la legalitat, que estan convençuts de no haver trepitjat en cap moment. La batalla del relat, també a ulls d’Europa, és central. Si per al Govern la querella de la Fiscalia neix de la “ràbia” estatal per l’èxit de la jornada de participació d’ara fa un any, en què es van mobilitzar 2,3 milions de catalans, ara les eleccions del 27-S haurien avalat el que va dir la ciutadania en aquella votació no vinculant. Per això la justícia té la pressió de sentenciar si “comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent”, va avisar el cap de l’executiu català.

El PP, immers en una profunda crisi interna a dos mesos de les eleccions espanyoles, no té cap intenció de reconsiderar el seu punt de vista. Mariano Rajoy va tornar a cenyir tot el debat al compliment de les lleis, obviant les veus que li demanen jugar la partida en el terreny de la política, des del socialista Pedro Sánchez fins al president de la patronal espanyola CEOE, Joan Rosell. Per la dreta, els populars tenen ara uns Ciutadans envalentits, a qui festeja fins i tot José María Aznar, i que recullen sense moure’s els fruits cada cop que els conservadors agiten el discurs de la sordesa negociadora amb les reclamacions catalanes.

Lluny de rebaixar el to, la Fiscalia General de l’Estat també va atiar el foc i va amenaçar d’utilitzar tots els “mitjans legals” al seu abast per garantir la independència judicial davant del que considera “atacs”, en al·lusió a les concentracions ciutadanes davant del TSJC.

Impulsant la unitat

Independentment de com acabi l’ofensiva penal, el bloc del sí s’ha anotat una primera victòria política: factors externs han donat embranzida al procés en plena fase de recomposició d’equilibris interns abans d’afrontar -si finalment hi ha acord- l’etapa constituent. Ahir, fent costat a Mas, hi havia els dirigents de Junts pel Sí però també algunes de les cares més conegudes de la CUP. Quan David Fernàndez i el diputat electe Antonio Baños marxaven del TSJC, alguns dels assistents van esclatar de manera espontània en aplaudiments i en crits d’“unitat”. “Sempre que hem estat al límit hi ha hagut consens”, es va limitar a dir Mas, intentant no prémer més del compte el pedal del gas de les negociacions, hermètiques, amb l’esquerra anticapitalista. Per la seva banda, el sindicat ultradretà Manos Limpias, que exerceix l’acusació popular en la causa contra Mas, va intentar una vegada més buscar el protagonisme mediàtic anunciant que han iniciat els tràmits per intentar il·legalitzar la CUP. La formació va respondre-hi amb sentit de l’humor, enllaçant a Twitter una imatge de la pel·lícula Braveheart.

Quan falta previsiblement una setmana per a la constitució del Parlament i perquè s’acceleri el calendari per a la investidura -Lluís Llach va donar per fet que no hi haurà nou govern fins després de les eleccions espanyoles del 20 de desembre, contra el criteri d’altres dirigents nacionalistes-, Mas va aprofitar el desafiament de l’Estat per enviar als de Baños un missatge de compromís de la ruptura amb Espanya. Va deixar la porta entreoberta a no acatar la decisió del tribunal si l’inhabiliten en funció del “moment” en què s’estigui, “de la situació jurídica del país”. En altres paraules, caldrà veure quin ordenament jurídic està en vigor quan arribi la sentència.

L’impuls a la unitat, però, va més enllà de la sintonia entre forces independentistes. Ahir, 15 d’octubre, el president de la Generalitat va començar el dia al castell de Montjuïc homenatjant Lluís Companys, assassinat 75 anys enrere. A l’acte, de bon matí al fossat de Santa Eulàlia, va estar acompanyat de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que dimarts ja va ser l’encarregada de llegir el manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, evidenciant un retrobament dels partidaris del dret a decidir, més enllà de l’horitzó nacional de cadascú. La imatge d’ahir estava carregada de simbolisme, cosint al voltant de la figura de Companys dues de les principals figures polítiques del país que, des de la seva tradició ideològica, qüestionen l’ statu quo. Tots dos, Mas i Colau, van votar sí-sí el 9-N.

Després Mas va anar fins al fossar de la Pedrera, on està enterrat qui va ser president de Catalunya. A l’ofrena hi va ser també la Mesa del Parlament, encapçalada per la presidenta, Núria de Gispert. Ja davant del TSJC, al passeig Lluís Companys, De Gispert -com Carme Forcadell- no va poder evitar les llàgrimes d’emoció per la rebuda a Mas, en una jornada que suposa un primer pols (guanyat) del sobiranisme al desafiament de l’Estat.