Madrid s'aferra a la qüestionada doctrina Parot
Brussel·les."¿És igual un assassinat que 132?" Aquesta és la pregunta sobre la qual va pivotar la intervenció de l'advocat de l'Estat a Estrasburg per intentar que el Tribunal dels Drets Humans avali ara la doctrina Parot. És a dir, que permeti seguir aplicant els beneficis penitenciaris a cadascuna de les condemnes per separat i no pas al total permès d'anys a presó. El govern espanyol va recórrer la decisió que la cort de justícia va prendre l'any passat i que acusava Madrid de vulnerar els drets humans en el cas de la membre d'ETA Inés del Río per haver-li revisat la pena fins al 2017. En aquella resolució l'obligava a deixar-la en llibertat i indemnitzar-la amb 30.000 euros. Ahir els 17 magistrats van escoltar les parts. Si la sentència, que es coneixerà després de l'estiu, confirma la condemna a Espanya, suposarà un cop duríssim per la credibilitat de la política penitenciària de Mariano Rajoy.
De fet, durant les últimes setmanes els ministeris de l'Interior i de Justícia han posat la por al cos als seus socis europeus amb l'argument que si el TEDH no fa marxa enrere qüestionaria les competències pròpies de tots els estats membres. No obstant, darrere d'aquesta tensió hi ha el paper que han de tenir els presos en el procés obert cap a la pacificació definitiva del País Basc. Fins a Estrasburg, al nord-est de França, s'hi van desplaçar representants de les associacions de víctimes i parlamentaris de l'esquerra abertzale, com el portaveu d'Amaiur al Congrés, Xabier Mikel Errekondo. La presidenta de la Fundació Víctimes del Terrorisme, Mari Mar Blanco, germana del regidor d'Ermua assassinat per ETA, va reclamar a l'alt tribunal que reconsideri el seu punt de vista i "no permeti la impunitat per als botxins". Dins la sala, l'advocat espanyol, Isaac Salama, va assegurar que derogar la doctrina Parot suposaria deixar en llibertat també presos comuns "dels més perillosos, sense complir les penes i sense rehabilitar", entre els quals l'assassí de les nenes d'Alcàsser. A la llista de reclusos hi ha, a més, 7 activistes del Grapo i un processat pel GAL.
L'alliberament de 54 etarres
El que més inquieta l'executiu espanyol, però, és que això l'obligaria a alliberar 54 membres d'ETA. El ministre Jorge Fernández Díaz va arribar a afirmar, en una entrevista a Onda Cero, que si finalment pateixen un revés faran "enginyeria jurídica" per escapar-se'n. Més tard va haver de corregir aquestes paraules, que trepitjaven obertament la separació de poders. El ministre va explicar que es referia al marge d'actuació que tenen els tribunals espanyols per fer complir la sentència.
En qualsevol cas, el president Mariano Rajoy va dir que espera que Estrasburg entengui que l'enduriment de la legislació penal "ha estat enormement útil en la lluita contra el terrorisme". Inés del Río, exmembre del comando Madrid i acusada de múltiples atemptats, hauria pogut sortir de presó el juliol del 2008, però poc abans el Tribunal Suprem va revisar els beneficis a la condemna del membre d'ETA Henri Parot i va encetar la nova política, que ara està sota els focus.
Una qüestió de l'estat de dret
Per Mark Muller, l'advocat de la defensa d'Inés del Río, el judici "no va de política, ni de terrorisme, ni de la capacitat de l'Estat d'abordar noves realitats socials: va de l'aplicació universal de l'estat de dret". Segons va argumentar, la justícia espanyola ha allargat nou anys més la condemna de la seva defensada de manera "arbitrària", ja que la doctrina Parot es va implantar quan ella ja feia anys que era a la presó. Citant Thomas Jefferson, va avisar: "És més perillós que un pres sigui castigat sense estat de dret que no pas que es fugui". Ara previsiblement la pressió seguirà in crescendo perquè la sentència marcarà un abans i un després amb conseqüències importants.
