30/08/2015

Meridiana: la via d’entrada a les eleccions més decisives

5 min
La Meridiana, per a molts un lloc habitual de pas, connecta el Parlament amb barris que el sobiranisme reivindica com a propis, en una tradició que vincula els drets socials i els nacionals.

BarcelonaVia d’entrada i sortida de la ciutat, lloc de pas per a molts barcelonins i gent d’arreu del país, la Meridiana concentrarà d’aquí a dotze dies les mirades de tothom. Dels que hi seran la tarda de l’Onze de Setembre perquè volen una Catalunya sobirana, però també dels que estaran molt pendents de la fotografia per calibrar quin és el nervi de l’independentisme just el dia en què comença la campanya electoral més decisiva de la nostra història recent.

La Via Lliure a la República Catalana marcarà, sens dubte, en quin terreny se situa el debat entre partits. “És molt transcendent aquest any, té una gran importància política per assegurar el caràcter plebiscitari del 27-S”, avisa Josep Sabaté, responsable de mobilització de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Fixar l’agenda és cabdal per decantar majories, sobretot en unes eleccions en què poden tenir la clau els votants d’esquerres que dubten entre Junts pel Sí (JxSí) i la CUP -en el camp dels partidaris de la independència- i Catalunya Sí que es Pot, ubicada en la defensa del dret a decidir i d’un referèndum pactat amb l’Estat. Per a la formació que lidera Lluís Rabell -i per al PSC- escapar de la polarització en el flanc nacional i intentar centrar la confrontació democràtica en les polítiques socials és prioritari. Per a Raül Romeva i Antonio Baños, l’objectiu és demostrar que sense les eines pròpies d’un estat no és possible desplegar un programa ambiciós en aquest àmbit. Per desencallar aquest primer duel, la partida de la Meridiana és important.

De fet, no fa gaires mesos la majoria dels districtes per on passa la Via van donar la victòria a Barcelona en Comú perquè Ada Colau fos alcaldessa. A Nou Barris, a Sant Martí i a Sant Andreu l’esquerra alternativa va superar CiU en percentatge de vots. Fonts nacionalistes admeten que aleshores ells no van saber vehicular les ganes de ruptura: la batalla per fixar el terreny de joc la va guanyar Colau. Ara, però, l’escenari és diferent. Creuen que el lideratge de Rabell no té la mateixa potència que el de l’alcaldessa, que, si no hi ha cap canvi d’última hora, es mantindrà en un segon pla durant la campanya. L’entorn de Catalunya Sí que es Pot reconeix a l’ARA la dificultat per mobilitzar l’antic cinturó roig, una bossa d’electors clau per fer el gran salt el 27-S. La coalició d’ICV, EUiA, Podem i Equo s’ha aferrat al fil de la corrupció, aprofitant l’escorcoll a la seu de CDC, per intentar activar els que els van votar el 24-M.

Del Parlament als barris

Ara és l’hora, la plataforma organitzadora de la Via Lliure formada per l’ANC i Òmnium, farà aquesta setmana un “intensiu” i repartirà fullets que expliquen als veïns de la zona el perquè de la concentració. Les entitats sobiranistes diuen, però, que aquesta part de la capital catalana no els és “aliena”, sinó que hi són “molt presents” tot l’any, amb nuclis d’activistes molt dinàmics. Quim Torra, president d’Òmnium, recorda “les arrels populars i menestrals del catalanisme”. La Meridana “és el nostre lloc”, constata.

Simbòlicament, la fotografia aèria de la jornada permetrà visualitzar centenars de milers de persones omplint una artèria de Barcelona que uneix la seu del poder polític, el Parlament, amb aquests barris, i que, més enllà, obre la porta al rerepaís, tan important en la veu sostinguda des del 2012. L’escenografia de l’acte del dia 11 facilitarà la relació amb tot el que ha passat els últims anys a través de milers de paperetes de la consulta del 9-N en suspensió. “Són milions de vots que esperen ser escoltats, poder exercir el dret a decidir”, afirma Sabaté.

En aquella votació, que els catalans van tirar endavant malgrat el veto de l’Estat, més de 230.000 ciutadans van optar pel sí-no (sí a tenir un estat però amb una altra relació amb Espanya), uns votants que els partits independentistes no volen allunyar de cara a la campanya. L’argumentari de Junts pel Sí, com va avançar aquest diari, abona el concepte d’estat propi, més ampli que no pas el d’independència, i diu que “l’únic canvi real” passa per un triomf del sí a les urnes. És a dir, busquen que aquest cop els partidaris de trencar amb l’ statu quo confiïn en ells i no en l’esquerra vinculada a Podem.

Arribar a un determinat electorat indecís i recordar que aquesta Diada, que pot ser decisiva, enllaça la feina feta amb el que passi l’endemà del 27-S expliquen l’elecció de la Meridiana. També hi ha, però, qüestions logístiques.

Seguir en directe el que passa

A diferència de la V del 2014 o de la Via Catalana del 2013, aquest any tothom estarà concentrat en un tram de 5,2 quilòmetres que permetrà als participants sentir-se més partícips del que està passant en cada moment. Els organitzadors expliquen que s’està treballant en una bona sonorització de tot el recorregut perquè tothom pugui seguir bé els esdeveniments. Aquests dies els coordinadors dels diferents trams ja estan visitant la zona perquè, un any més, el funcionament de tot l’operatiu vagi com un rellotge.

Queden menys de 15 dies per a la fita. Per fer d’una via habitualment de pas una nova parada en el camí cap a un futur diferent per a Catalunya, si així ho manen les urnes. “Tot el que hem fet només té sentit si ara ho culminem”, alerta Sabaté. “En aquest procés anem falcant cada pas. Hem d’intentar no relliscar i agafar impuls”, afegeix Torra. Aquest any la mobilització servirà per obrir les portes d’una campanya que naixerà a la Meridiana.

Ja s’han superat les 250.000 inscripcions

Ara és l’hora no pateix per tornar a acomplir el repte que s’ha fixat. Estan convençuts que se’n sortiran, si bé l’amplada de la Meridiana obliga a mobilitzar moltes persones. Ahir els organitzadors van anunciar que ja s’havia superat la xifra dels 250.000 inscrits i, sobretot, que el ritme de peticions s’ha intensificat després de la crida dels últims dies i coincidint amb les acaballes de les vacances. Malgrat les bones perspectives, tant l’ANC com Òmnium reclamen al sobiranisme “no relaxar-se”. Quim Torra demana “prudència i no confiar-se per assegurar l’èxit que tots esperem”. Josep Sabaté avisa que “la independència no és cosa de dos dies” i que cal “esperonar” tothom per no defallir ara, després de tres grans mobilitzacions massives de l’Onze de Setembre. Els responsables de la Via Lliure a la República Catalana admeten que el “soroll” de les eleccions condiciona inevitablement la jornada però, segons Torra, cal tenir ben present la importància de la Diada “per ella mateixa”. Ja hi ha 1.200 autobusos llogats i s’espera arribar als 2.000. La gran incògnita és si finalment hi haurà la vaga de Renfe anunciada per a aquell dia.

stats