Navarro avisa Avancem que no pot ser al Pacte pel Dret a Decidir

Brussel·les.El primer secretari del PSC, Pere Navarro, no pensa moure's d'on és. Ni cap al bloc sobiranista, que identifica amb CiU i ERC, ni alineat amb el centralisme del PP i C's. I vol que al partit tothom ho tingui ben clar, començant per l'ala més catalanista, que s'agrupa al corrent Avancem. Des de Brussel·les, el líder dels socialistes catalans va avisar el col·lectiu que lidera Joan Ignasi Elena que la direcció del partit fixarà una "línia molt clara" sobre la possibilitat de formar part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Ara mateix tot fa pensar que serà un no rotund. En canvi, els crítics estan disposats a "valorar" la possibilitat de ser-hi si se'ls hi convida, com va avançar ahir l'ARA. El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, confiava des de Barcelona, però, que Avancem no farà aquest pas i va afirmar que això és el que li han traslladat dirigents d'aquest moviment.

Fonts del partit comprenen que de portes endins hi hagi neguit pel fet de situar-se en un equilibri molt fi, propici per rebre crítiques del sobiranisme i dels que defensen l' statu quo actual. Per això, Navarro va recordar a les seves files que la proposta de pacte nacional que ha fet la Generalitat és inconcreta i pensada no pas per defensar una consulta pactada des d'una posició "neutral", sinó per avançar cap a la plena sobirania del país. Especular sobre la possibilitat de ser-hi "és bastant gratuït". Perquè el PSC en formés part, caldria que Artur Mas "desmuntés" les estructures d'estat que està creant.

Davant d'aquest fet improbable, Navarro ha començat una ofensiva per "internacionalitzar les solucions" i buscar adhesions al projecte federal. "És la solució per a Espanya i per a Europa", va afirmar ahir abans de reunir-se amb el vicepresident de la Comissió Europea i exsecretari general del PSOE Joaquín Alumnia, a qui va donar una còpia de la proposta que ha eleborat la Fundació Campalans. Segons va dir, tan "urgent" és fer la consulta com donar solucions als "més de 900.000 aturats" que hi ha a Catalunya.

De federalisme també se'n va parlar al cor de Brussel·les, en unes jornades organitzades pel Partit Socialista del Comitè de les Regions. El president del grup, el belga Karl-Heinz Lambertz, va apostar per "no convertir en un tabú" els moviments sobiranistes arreu d'Europa i parlar-ne obertament. En el debat hi va participar l'exdelegada del Govern davant la UE Anna Terrón.

Mas respon a Joan Rosell

El president de la Generalitat també es va referir al dret a decidir, en el seu cas per apel·lar al suport dels empresaris. Precisament el president de la CEOE, el català Joan Rosell, es va mostrar confiat ahir al matí en un esmorzar informatiu a Madrid que el procés es desinflarà: "És molt complicat, però si tenim una mica de bona fe i intenció, si posem el balanç del que podem perdre i del que podem guanyar de manera hipotètica, a veure on anem i si ens accepten on anem, tornarà la calma".

I en el que semblava una resposta directa, Artur Mas va afirmar a la tarda que és compatible ser empresari i defensar el dret a decidir. "Als que diuen «el món de l'empresa no s'ho creurà pels interessos», jo els dic que no és veritat", va defensar, confiat.