No mireu (només) els polítics

La política espanyola està acostumada a la batussa perquè, en el fons, no té conseqüències greus: tenen un estat que queda al marge de l'aspror parlamentària. Aquest és un luxe que els partits catalans no es poden permetre, justament, perquè el que està en joc és un pas previ: disposar de plena sobirania. Hi ha motius per creure que les tensions, inevitables, no acabaran en trencadissa. La societat civil està a l'aguait i les enquestes constaten la fortalesa dels partidaris d'un estat propi. A més, fa un any els electors van reclamar que el procés de la consulta fos plural i això comporta negociació. La prova del cotó fluix arribarà quan calgui respondre a l'últim no de Madrid. Les elits espanyoles confien que es repetirà l' efecte Pont Aeri i el consens català es farà miques damunt les catifes ministerials. Si passés, la ciutadania de Catalunya fixaria aleshores el cost polític de fer marxa enrere. Però per això cal que abans la gent hagi decidit, també, quines responsabilitats està disposada a assumir.