29/05/2015

El PP, a judici per tenir caixa B del 1990 al 2008

3 min
La cúpula del PP sempre ha acusat el seu excompany de partit Luis Bárcenas com el responsable de la comptabilitat paral·lela, que ells diuen que desconeixen.

Madrid“Aquí, qui la fa la paga”. Això va dir a principis d’any el president del govern espanyol quan, en una entrevista televisiva, li van preguntar per la caixa B del PP. Ara ha arribat el moment de la veritat. El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ha obert judici contra dos dels extresorers del partit, Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta, i contra la formació que presideix Mariano Rajoy per haver pagat suposadament les obres de reforma de la seu amb aquests diners. Li ha imposat una fiança d’1,2 milions que haurà de fer efectiva en un termini de deu dies.

En l’escrit, el jutge conclou que aquesta comptabilitat opaca va funcionar “com a mínim des de l’any 1990 fins a l’any 2008, nodrida amb caràcter general de donatius o aportacions efectuades per persones relacionades amb entitats beneficiàries d’importants adjudicacions públiques”. Rajoy va assumir la presidència dels populars l’any 2004 i sempre ha defensat que no tenia “ni la més remota idea” de l’existència d’uns ingressos que estaven al marge dels llibres presentats al Tribunal de Comptes. La direcció del carrer Génova ha descarregat totes les responsabilitats en Bárcenas però haurà de respondre com a responsable civil subsidiari.

De la Mata fa seu el criteri del jutge Pablo Ruz, que va estar dos anys investigant els coneguts com a papers de Bárcenas i observa un delicte fiscal en les donacions rebudes durant anys. És a dir, en contra del que ha defensat l’Agència Tributària, diu que pagar les reformes de la seu amb recursos de la caixa B implica haver deixat de pagar l’impost de societats. El ministeri d’Hisenda va arribar a comparar el PP amb Càritas per justificar que les donacions, amb independència del seu origen, no havien de tributar quan quedava acreditat que una entitat sense ànim de lucre les utilitzava per a la seva finalitat principal. A l’Audiència aquest raonament tan peculiar no li serveix i per això reclama una fiança d’1,2 milions: 220.167 euros, la quantitat que hauria deixat d’ingressar a les arques públiques el 2008 i un milió que hauria ajudat a defraudar el 2007 a Unifica, l’estudi d’arquitectura que va fer la remodelació a Génova 13 i que va cobrar 888.000 euros en negre. Els responsables de l’empresa també s’asseuran al banc dels acusats.

Entre les persones contra qui s’ha obert judici oral destaca l’exgerent Cristóbal Páez, que hauria cobrat els polèmics sobresous amb dues aportacions de 6.000 euros. A ell, a Bárcenas i Lapuerta -administradors dels comptes- se’ls acusa d’una llarga llista de delictes, alguns dels quals apareixen per primera vegada. Entre aquests, el d’organització criminal i delicte electoral, atenent a la querella d’Esquerra Unida. El seu coordinador general, Cayo Lara, va titllar de “lamentable” que no assumeixin responsabilitats els responsables polítics del PP quan van passar els fets i les empreses donants, que, segons el jutge, eren majoritàriament constructores que treballaven per a l’administració.

Beneficiaris diversos

En la resolució, de 102 pàgines, De la Mata acredita els diversos beneficiaris de la comptabilitat paral·lela. En primer lloc, hi havia els complements per a alguns càrrecs del partit. Per exemple, Bárcenas -que va ser gerent fins al 2008, quan Rajoy el va nomenar tresorer- i Lapuerta van pagar 86.545 euros a un exconseller del govern de Navarra per compensar el “detriment patrimonial” per haver hagut de deixar la feina anterior. Els dos principals encausats s’haurien encarregat, durant tot el temps en què va funcionar la caixa B, de fraccionar els pagaments per esquivar les restriccions de la llei. Amb aquests diners, però, també s’hauria ajudat persones amenaçades per ETA i fundacions pròximes a l’ideari conservador, i fins i tot s’haurien utilitzat per fer front a les despeses de campanyes electorals, com les eleccions al Parlament de Catalunya del 2003.

Els dos extresorers populars s’enfronten a una petició de pena d’entre 5 i 21 anys de presó i gairebé 9 milions de fiança.

stats