ELECCIONS A L’EUROPARLAMENT
Misc 10/03/2014

Rajoy es juga la pau interna el 25-M

Els comicis europeus són el primer gran test per al PP, frec a frec amb el PSOE a les enquestes

i
Joan Rusiñol
3 min
UNA VICTÒRIA COMPARTIDA
 El 2009 el cap de llista del PP a les europees va ser l’exministre Jaime Mayor Oreja, representant de l’ala més conservadora del partit. La victòria popular va ser compartida per les diferents famílies de la formació. Aquest cop, en canvi, el candidat serà previsiblement una persona propera a Rajoy, que s’hi juga la cohesió interna del partit.

MadridL’entorn del president espanyol va vendre com un gran èxit la seva aposta, a l’últim minut, perquè Jean-Claude Juncker sigui el candidat del Partit Popular Europeu a presidir la Comissió Europea. La Moncloa està convençuda que haver votat per l’expresident de l’Eurogrup -l’home que, fent broma, va agafar pel coll el ministre Luis de Guindos- es veurà recompensat. Avalar el candidat d’Angela Merkel, afirmen, tindrà premi en el repartiment de poder a les institucions comunitàries després de les eleccions del 25 de maig. Perquè tot això acabi passant, però, hi ha una condició prèvia: guanyar els comicis a Espanya. Al PP són molt conscients del risc que corren. Les enquestes mostren que estan frec a frec amb un PSOE que ha decidit posar tota la carn a la graella per demostrar que el canvi de cicle polític ha començat.

Avui la cúpula del PP podria donar llum verda al ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, com a cap de cartell dels populars en substitució de Jaime Mayor Oreja. A les europees del 2009, amb Rajoy qüestionat per una part dels dirigents, la direcció va aconseguir que l’exministre de l’Interior, representant del sector més conservador, liderés la candidatura. D’aquesta manera, totes les famílies del partit es feien coresponsables dels resultats. Ara, però, el repte -més difícil que aleshores- pot recaure en una persona de la màxima confiança del cap de l’executiu. La direcció del PP se la juga, doncs, de cara enfora, sacrificant el ministre menys mal valorat segons el CIS i havent de fer una petita crisi de govern. Però també de portes endins: una derrota seria un cop molt dur d’encaixar per a la direcció, a un any dels comicis autonòmics i amb el repte de la consulta a Catalunya sobre la taula.

Divertir-se amb el vot

El desafiament és gran perquè suposa el primer gran test electoral, al conjunt de l’Estat, a la gestió dels populars des del 2011. Els socialistes creuen que la victòria és possible i per això han situat de número u la vice secretària general del partit, Elena Valenciano, que ha posat les polítiques socials -sobretot la reforma de l’avortament- com a bandera de la campanya. Ningú dubta que la mà dreta d’Alfredo Pérez Rubalcaba és una rival difícil per al PP. Té pes polític, fama de bona oradora i ja ha estat eurodiputada.

Aquestes són un tipus d’eleccions amb una baixa participació i en què els ciutadans es permeten un elevat vot de càstig al govern de torn. El PSOE ho va viure en la pròpia pell a les últimes. Per això ahir el vice secretari general dels populars, Esteban González Pons -un altre dels noms que sonen per a Europa-, va avisar els votants que no és hora de “divertir-se” a les urnes si no se’n volen “penedir”. Una apel·lació al vot útil més comprensible que mai.

Per primer cop el PP pot tenir serioses fuites per la dreta: UPyD, Vox -el partit de l’encara eurodiputat popular Aleix Vidal-Quadras- o fins i tot Ciutadans, que segons els sondejos no para de drenar-li electors a Catalunya. La retirada de Mayor Oreja afebleix els dics de contenció.

L’estratègia dels populars per tornar a guanyar, i mantenir com a mínim la diferència dels dos escons del 2009, passa per instal·lar la idea que la recessió ja ha passat. Per combatre-ho, el PSOE intentarà demostrar que la Moncloa ha maquillat les xifres del dèficit del 2013. Si fos així, es podria posar en entredit la justificació que sempre utilitza el PP per avalar les retallades socials. L’altre element que atiarà Rajoy és la integritat territorial espanyola buscant incomodar els socialistes.

La Moncloa s’hi juga molt a Europa al maig. Les tensions que s’han vist recentment a Andalusia i el País Basc poden esclatar a més llocs si les urnes els giren l’esquena.

Arias Cañete, un home de partit, polemista i amb un bon patrimoni

Hi ha, a Madrid, la convicció que el futur de Miguel Arias Cañete és a la Comissió Europea, a la plaça espanyola que ocupa el socialista Joaquín Almunia. És poc probable que acabi sent el cap de files del PP al Parlament d’Estrasburg, encara que ara en sigui el candidat. El veterà polític, nascut el 1950, ja va ser membre de la cambra europea i Mariano Rajoy li vol premiar la fidelitat amb un lloc de primera fila. Perquè Arias Cañete és, sobretot, un home de partit. Primer a les ordres d’Aznar, defensant el Pla Hidrològic, i després en la travessia del desert de Rajoy. És el ministre amb més patrimoni, 1,73 milions d’euros, i un home avesat a les polèmiques. Com quan, en plena crisi, lamentava que ja no es troben “cambrers com els d’abans”.

stats