Rajoy desafia la llista del sí: “No hi haurà independència”

MadridEn poques hores, la llista que avalen CDC i ERC ha tornat a situar Catalunya a l’agenda internacional. No és casual l’esforç de la Moncloa els dos últims dies per negar el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27 de setembre. Ahir, al costat de la primera ministra de Polònia, Mariano Rajoy va haver de pronunciar-se sobre aquesta candidatura. Ho va fer amb la vista posada a l’endemà dels comicis per avisar que “no hi haurà independència de Catalunya”. És a dir, negant el camí que, democràticament, puguin triar els catalans.

Tot i la remor mediàtica, encara sembla lluny la possibilitat que el govern espanyol recorri la convocatòria dels comicis per part del president de la Generalitat. Madrid no espera que en el decret hi hagi escletxes. Ara bé, el president del govern espanyol va subratllar que l’Estat està “absolutament preparat per fer complir la llei quan algú la violi”. Com ja va passar amb el 9-N, és previsible una nova onada de judicialització del procés tornant de vacances, fent del Tribunal Constitucional l’àrbitre. Fidel a la línia mantinguda fins ara, Rajoy va aferrar-se a la seva interpretació de la legalitat i de la Constitució per intentar fer desistir els partidaris de la secessió.

En una compareixença amb Ewa Kopacz, va comparar el projecte que liderarà a les urnes l’exeurodiputat Raül Romeva amb Grècia i el referèndum que va organitzar Alexis Tsipras. “La irresponsabilitat amb què s’actua acaba generant problemes”, va dir, acusant els favorables del sí de crear “frustració” perquè prometen horitzons impossibles.

El PP vol un front comú

L’intent d’equiparar el sobiranisme amb la situació a Atenes té dos objectius: atiar el vot de la por al canvi -ara incidint en el fet que Romeva militava a ICV- i reivindicar per a l’unionisme la bandera europea. De fet, ho va evidenciar quan va garantir que, guanyi qui guanyi a les urnes, els catalans no perdran la condició de ciutadans comunitaris perquè és indestriable de la d’espanyols. I ningú els “obligarà”, segons assegura, a triar entre una cosa i l’altra.

A diferència del cap de l’executiu, que ja té la mirada posada en el dia 28 i en l’eventual full de ruta que es comenci a desplegar, els líders de Podem i del PSOE han optat per situar la polèmica en el terreny electoral, conscients que el primer partit que cal jugar és el dels vots. Pablo Iglesias està convençut que la tria de l’esquerrà Romeva demostra que Artur Mas els ha situat a ells com a “principal rival”. Va prometre sortir a guanyar i va defensar l’acord amb els ecosocialistes i Procés Constituent perquè “Catalunya is different ”. El socialista Pedro Sánchez va apostar per confiar en “polítics que creuen en la força de la unió i no pas en la disgregació, que debilita”. Tot i posar l’accent en l’agenda social -desigualtat, atur, pobresa- va reiterar el compromís amb la “convivència entre pobles”.

Cruesa amb Felip VI

En aquest clima preelectoral, el PP de Catalunya està elaborant un document de suport als valors constitucionals, que farà arribar a les altres forces no sobiranistes per signar-lo abans del 27-S. La idea és evidenciar un front comú contra l’independentisme -sense ser una coalició- en unes eleccions que, paradoxalment, Rajoy no considera plebiscitàries. Avui el rei Felip VI rep el president de la Generalitat i es preveu que, ara ja sense ambigüitats a les quals agafar-se, el clima no serà precisament cordial.

Més poder per al TC per retallar els Estatuts

El ple del Congrés va votar ahir, a instàncies del PP i el PSOE, a favor de recuperar el recurs previ d’inconstitucionalitat, vigent fins al 1985, però ara només per a l’aprovació i reforma dels Estatuts d’Autonomia. D’aquesta manera, el Tribunal Constitucional podrà emetre veredicte abans que es pronunciï la ciutadania en referèndum. De fet, els socialistes van argumentar durant el ple que l’objectiu és evitar processos com el que es va viure a Catalunya, quan l’alt tribunal va retallar un text que era fruit d’un pacte polític avalat a les urnes. Els partits nacionalistes i l’Esquerra Plural s’hi van oposar. El diputat Jordi Xuclà, de CDC, va alertar que la “unitat política” que es viu aquests dies al país és la resposta a “la sordera que suposen aquest tipus de mesures”.