LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

Rajoy imposa silenci a les files del PP per frenar el debat successori

Demana “mantenir la unitat” i preservar la “independència” mentre es negocia la investidura

Després de perdre les segones eleccions consecutives, l’any 2008, Mariano Rajoy va haver d’entomar, setmana rere setmana, crítiques i atacs interns perquè deixés pas a un nou líder. Va ser en aquella època quan va desplegar la seva principal virtut política: la resistència, una remarcable capacitat per quedar-se quiet esperant que fossin els seus adversaris els que s’estavellessin sols. Vuit anys després, l’enverinada aritmètica parlamentària sorgida del 20-D comença a disparar el nerviosisme a les files del PP, que tem passar de la majoria absoluta a l’oposició. La incapacitat que ha demostrat Rajoy de teixir complicitats amb els que pensen diferent d’ell -durant la legislatura passada i després de les últimes eleccions- l’han tornat a situar en el focus.

Per frenar en sec el debat intern, la inquietud dels quadres dirigents, Rajoy va demanar ahir “mantenir la unitat” del PP en un “moment complicat”. També va reclamar, a la clausura del congrés de la formació a Pontevedra, que es “preservi la independència” de la formació. Dit d’una altra manera: que s’aturi la remor sobre si ell hauria de retirar-se a un segon terme per afavorir el relleu generacional -la resta de partits tenen lideratges més joves- o, fins i tot, si és el millor candidat en cas que els espanyols tornin a les urnes el 26 de juny. Una enquesta de Metroscopia publicada ahir pel diari El País assegurava que només el 42% dels votants populars voldrien que el líder popular repetís com a aspirant. Aquesta situació no té res a veure amb el que passa al PSOE, Podem i Ciutadans (C’s), on hi ha més sintonia, diu el sondeig, entre els electors i el cap de files del partit.

Contra el “sectarisme” del PSOE

Rajoy, però, no està disposat a tirar la tovallola. Ho va certificar davant del president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que encara no ha dit si repetirà com a candidat a les eleccions autonòmiques de finals d’any o si vol fer el salt a la política estatal. Ahir no va donar pistes tot i que es va emocionar quan va dir que “ser gallec i ser president de la Xunta val la pena”. A Rajoy ahir el van rebre amb un enorme cartell de “Benvingut a casa teva, benvingut a la teva ciutat”, després que l’Ajuntament pontevedrès el declarés persona non grata.

L’objectiu del president espanyol en funcions és, un cop més, resistir la pressió. I demostrar que els tempos de les decisions al carrer Génova els marca ell i no pas la premsa o els rivals electorals. Amb el rerefons de casos de presumpta corrupció que toquen de ple el partit -de forma especial a Madrid i al País Valencià- i amb algunes veus que ja demanen públicament un canvi, com la de l’expresident de Múrcia Alberto Garre, Rajoy va subratllar que el PP té dret a governar perquè va guanyar les eleccions. Després de la investidura fallida del socialista Pedro Sánchez, espera que el PSOE oblidi el “sectarisme” i s’obri a negociar una gran coalició presidida per Rajoy. No sembla, però, que hi confiï gaire, tenint en compte la duresa dels dards que va llançar a Sánchez i l’avís que no pensa fer marxa enrere en les lleis aprovades durant l’última legislatura. Rajoy pressiona Ferraz -pensant més en els barons territorials que no pas en Sánchez- amb l’argument que “la incertesa política perjudica la recuperació” i que l’única alternativa que tenen els socialistes per governar és anar de la mà dels independentistes catalans.

Sánchez vol “canvi”

La direcció socialista insisteix en la idea que cal un “govern de canvi”, com va reiterar la secretària d’estudis i programes del PSOE, Meritxell Batet. L’aposta per abraçar alhora C’s i Podem continua sense convèncer els de Pablo Iglesias, immersos també en tensions internes per l’estratègia que cal seguir els pròxims mesos. El número dos de la formació, Íñigo Errejón, va qualificar l’entesa entre socialistes i C’s d’“estrany objecte polític no identificat”. Tot i que l’enquesta d’ El País somriu als d’Albert Rivera, el partit taronja manté l’aposta per un tripartit d’ordre. La data límit, el 2 de maig.