Ramon Tremosa: “A Europa les amenaces i les querelles no venen”

BarcelonaRamon Tremosa (Barcelona, 1965) dedica el seu nou llibre, Let Catalonia vote, a Raül Romeva. Ho va fer, explica, abans de saber que lideraria Junts pel Sí. Amb ell i amb Oriol Junqueras van encetar una línia de col·laboració al Parlament Europeu que ara ha cristal·litzat en una llista independentista per al 27-S.

El subtítol del llibre diu “el procés català vist des d’Europa”. ¿Com es veu des de fora?

Si a Catalunya es llegís més premsa estrangera i menys de Madrid no hauria escrit el llibre. A Brussel·les es té la visió del Financial Times o de The Economist, que, per exemple, el 9-N va dir a Rajoy que el clam de Catalunya era més gran que el d’Escòcia i que no el podria ignorar.

¿Aquesta visió es transformarà en pressió política a Rajoy?

Si el sí hagués guanyat a Escòcia per un punt, l’endemà hauríem vist tots els estats i la Unió Europea acceptant el resultat i obrint negociacions. Pel que fa a Catalunya, Europa comptarà vots i escons, i com més força tinguem els partits que volem una altra cosa, més pressió pot haver-hi perquè Rajoy no posi Mas a la presó o accepti un procés de negociació. A mi m’han dit: “Jugant a futbol i organitzant manifestacions els catalans sou els millors”. Ara toca canalitzar-ho a les urnes.

Raül Romeva deia en una entrevista a l’ARA que, per a cada problema, Europa té dues solucions.

Tres, diria jo. La Comissió Europea és el think tank més gran del món.

Grècia n’és un exemple?

Als grecs alguns governs també els van dir que si votaven que no això implicaria l’expulsió. I no ha sigut així perquè Europa els ha donat tres oportunitats, tres rescats. Fins i tot als britànics els diuen que, si acaben marxant de la Unió, es quedin amb el màxim de legislació comunitària que sigui d’aplicació a la futura Gran Bretanya. Té una lògica inclusiva.

¿Això vol dir que una Catalunya independent no serà expulsada?

A Europa ningú repeteix les amenaces d’expulsió del PP i el PSOE. No hi ha cap dirigent europeu que digui als catalans que no puguin votar, que seran expulsats de l’euro o de la lliure circulació. A més Catalunya té gairebé 6.000 multinacionals que no es deixaran expulsar i hi ha inversions estratègiques de la UE. I Espanya no és el número u de la classe per vetar ningú.

La falta d’inversions, per exemple, en el corredor mediterrani, ¿s’explica per si Catalunya marxa?

A Madrid han vist molt clar que aquest és el tren de la definitiva europeïtzació de Catalunya, per tant, de la desespanyolització de l’economia catalana. Amb el corredor mediterrani, el boicot com a arma comercial d’Espanya és zero.

Des de Brussel·les, ¿com ha viscut la resposta diplomàtica espanyola?

Ara han començat a reaccionar però amb un estil ineficaç. La pregunta és: ¿una Catalunya independent seria millor econòmicament? Sí. ¿Obligaria Espanya a reformar-se de les ineficiències? També. ¿Guanyaríem un país eficaç al sud d’Europa? Sí. I la diplomàcia espanyola ho contraresta amb amenaces i querelles, i això, a fora, no ven ni agrada.