ANÀLISI

Referèndum estatal sí o sí: el plebiscit que promou el PSOE

Miquel Iceta ho ha dit aquesta setmana: “L’encaix de Catalunya a Espanya és el problema d’Espanya. [...] Per tant, la solució a aquest problema, sigui la que sigui, cal cercar-la amb el conjunt dels espanyols”. La candidata del PSC al Congrés, Carme Chacón, argumenta la seva negativa al dret al dret a decidir del catalans afirmant que només es pot votar sobre un “acord”. És a dir, sobre un plat de reforma constitucional cuinat a la carrera de San Jerónimo de Madrid que després beneeixi la ciutadania espanyola. També, esclar, la catalana. Aquest és el plebiscit en què confien els socialistes i que no estan disposats a saltar-se: sigui quin sigui el canvi, s’ha de sotmetre a les urnes.

La Constitució espanyola preveu dos mecanismes de reforma. En el primer, el referèndum no és obligatori. Amb l’aval de tres cinquenes parts de les Corts (Congrés i Senat), la iniciativa ja tira endavant. Només serà sotmesa a votació popular si, abans dels quinze dies posteriors a la seva aprovació, una desena part dels diputats o dels senadors ho demanen. No va passar el 1992, quan es va incloure el dret a vot dels estrangers a les eleccions municipals, ni el 2011, quan el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va retocar el text del 1978 de forma exprésper prioritzar el pagament del deute i tranquil·litzar Brussel·les. L’altra via és la que s’anomena agreujada: si es revisés el conjunt de la carta magna o se’n toqués el moll de l’os, caldria -per llei- anar a les urnes.

Una (altra) fotografia de Catalunya

Els socialistes asseguren ara que la seva intenció és tocar amb profunditat l’estructura de la Constitució per garantir, entre altres coses, l’encaix federal. Però encara que no fos així -perquè el consens amb el PP i Ciutadans o la mateixa pressió interna del PSOE ho impedís- ells demanaran que la gent voti. Objectiu: constatar, diuen, que sense els populars a la Moncloa l’independentisme decau. Volen un segon plebiscit que doni una altra fotografia diferent de la del 27-S i permeti desmuntar el full de ruta de Junts pel Sí i la CUP.