Rubio Llorente i el projecte espanyol

JOAN RUSIÑOL
JOAN RUSIÑOL

Tot i les enormes dificultats, Junts pel Sí i la CUP van ser capaços, durant tres mesos, de dotar de contingut un full de ruta a Catalunya. Va ser possible perquè sabien on volien arribar.

Aquesta és la gran diferència amb els vaivens de la política espanyola. A Madrid el tacticisme ha engolit la política. Ningú explica quin projecte de fons vol engegar des de la Moncloa i, per tant, quins socis necessita. La gran coalició és una carcassa buida de contingut per frenar la repetició d’eleccions, i el pacte progressista topa amb la incapacitat del PSOE per acceptar desacomplexadament la plurinacionalitat de l’Estat. Potser ara alguns lamentaran no haver fet cas al professor Francisco Rubio Llorente, que va morir ahir. El jurista defensava (amb poc èxit) la urgència de la reforma constitucional i l’encaix legal d’una consulta a Catalunya. Si populars i socialistes haguessin actuat amb coratge polític, probablement avui tindrien més aliats per pactar al voltant d’un projecte -de dretes o d’esquerres- integrador.