29/07/2015

A. Di Lolli i P. Simón: “A Talavera van fer un pont de 74 milions que no du enlloc”

4 min
A. Di Lolli i P. SimónAUTORS DEL REPORTATGE ‘LA ESPAÑA DEL DESPILFARRO”: “A Talavera van fer un pont de 74 milions que no du enlloc”

Alberto Di Lolli i Pedro Simón diuen que hi ha moments en què cal marcar la pàgina del llibre de la història per tenir ben present quins errors no s’han de repetir. La crisi que ha viscut Espanya n’és un. El paisatge que queda després de la creació i l’esclat de la bombolla immobiliària és, també, un retrat ètic de la societat mentre sonava el cant de les sirenes del diner fàcil. La España del despilfarro -fotografies de Di Lolli, text de Simón-és una sèrie de reportatges que ens posen davant del mirall.

Com us vau plantejar els reportatges?

P.S.: Per arribar a la gent calia posar el focus en la part pintoresca. Tothom sap que s’han gastat molts diners, però era important posar-los davant dels ulls l’impacte que això ha causat en l’entorn, explicar de quina manera la gent també va anar a la recerca d’aquest Eldoradopensant que podrien arreglar-se la vida muntant una petita casa rural al costat del megacentre que construirien. Explicar com aquesta gent s’ha arruïnat, s’ha deprimit, com se li ha mort un fill en una obra il·legal...

¿La ciutadania ha de fer autocrítica per com s’han fet les coses a Espanya?

A.L.: Amb aquestes històries t’adones que la crisi a Espanya ha sigut també un problema de coresponsabilitat. Que la bombolla immobiliària és una cosa col·lectiva i que la gent només s’ha queixat quan ha fallat l’oportunitat de fer negoci.

¿Darrere de les obres que retrateu hi ha sempre l’ombra de la corrupció?

P.S.: Com en aquells mapes escolars que se sobreposaven l’un a l’altre, el del malbaratament és calcat al de la corrupció. De fet, l’esquema que es repeteix en la majoria de casos és el següent: constructor afí al govern de torn construeix en un lloc dubtosament legal, aconsegueix un gran pelotazo per a la seva empresa i un grup veïnal o ecologista acaba portant el tema als tribunals, que en molts casos els dóna la raó. És el que va passar, per exemple, amb la pista d’esquí de Valladolid, que van ordenar desmuntar.

Una pista d’esquí enmig de Castella?

P.S.: Sí, en un poble que no té ni bar. Munten una pista d’esquí sec, de 12 milions d’euros, en un sequeral enmig de Castella, i, a sobre, en una muntanya cremada, cosa que era il·legal. En la construcció hi va morir un noi del poble per un corriment de terres.

A.L.: Alguns casos no arriben als tribunals, però el despropòsit és tan gran que la construcció ni es dota de contingut. Com en el cas de la Casa del Urogallo, a Astúries.

Què hi va passar?

P.S.: Van decidir fer la Casa del Urogallo perquè un bon dia en va aparèixer un al poble. Després es va saber que l’havia engegat el Principat d’Astúries. Doncs amb aquesta excusa van demolir una escola per fer-hi un museu que ni s’ha inaugurat. Aquests blocs de ciment han impactat com un meteorit en la vida de la gent.

Té un punt de tragicomèdia, tot plegat.

P.S.: Sí, hi ha molt de Berlanga.

A.L.: A València s’ha fet la ruta del malbaratament. Quan ens ho explicaven, jo pensava que caldria posar totes aquestes obres en urnes de vidre gegants perquè d’aquí 50 anys, quan encara es continuï pagant el deute, la gent sàpiga on estan enterrats els diners.

¿Heu quantificat quants milions van costar els edificis que vau visitar?

P.S.: És difícil de quantificar, i nosaltres buscàvem estampes que cridessin l’atenció, més que no pas el seu valor numèric. Una de les més brutals és el pont de Talavera de la Reina, de 74 milions, el segon pont atirantat més gran d’Europa. Doncs bé, en realitat no et du enlloc: a un cantó hi ha un simple camí i, a l’altre, et veus obligat a tornar a entrar al municipi. L’única utilitat era per a un senyor romanès que hi vivia a sota, perquè, esclar, la freqüència de pas és d’un cotxe per minut.

¿Teniu la sensació que la societat ha après la lliçó d’aquests despropòsits?

A.L.: Jo respondria un no rotund perquè, tot i que la gent ha començat a canviar, no s’ha produït un canvi des de baix, en la vida quotidiana de les persones. Ha de ser cultural. Una de les coses que estaria bé que passés després d’aquesta sèrie [de reportatges] és que estigués mal vist tallar una cinta, aquest gest que fan conjuntament polítics i empresaris.

¿Hi ha hagut conseqüències judicials per als que van embutxacar-se diners amb obres sense cap sentit?

P.S.: De tots aquests casos que expliquem no hi ha ni una persona a la presó.

Però hi ha sentències judicials?

P.S.: Sí, que ordenen desfer el que s’ha fet.

Com pot ser d’ajuda la feina que heu fet vosaltres?

P.S.: Pot contribuir a mostrar les cares, els drames, les pèrdues, les coses irreparables que hi ha darrere d’aquest Derrochistán que ha sigut Espanya aquests anys.

stats