El TC censura que el Govern preguntés pel futur del país

MadridNi els fets incontestables -2,3 milions de ciutadans participant democràticament- ni el pas del temps -ja fa set mesos- han fet recapacitar els magistrats del Tribunal Constitucional (TC). Per unanimitat, sentencien que els actes de la Generalitat destinats a preparar el procés participatiu del 9-N eren inconstitucionals. El govern espanyol, que durant aquella jornada no va saber com reaccionar, es va afanyar ahir a treure pit per la decisió, sense perdre de vista l’horitzó electoral del 27-S i la debilitat del PP.

La sentència respon a la impugnació que va sol·licitar l’advocat de l’Estat en nom de l’executiu de Mariano Rajoy. En aquell escrit denunciava que la Generalitat no havia fet una “actuació jurídicament formalitzada” de la convocatòria del nou 9-N -per la consulta inicial, Artur Mas havia signat un decret- precisament per “dificultar-ne la fiscalització”. Per això, demanava que s’actués contra els passos concrets que s’havien fet per mobilitzar la ciutadania, posant el focus en la pàgina web del procés. Els lletrats del Govern van contraatacar recordant que no es tractava en cap cas d’un referèndum i que tenia “uns procediments i uns efectes ben diferenciats”. Els magistrats, però, creuen que el moll de l’os no és la naturalesa de la consulta sinó el que es pregunta. Conclouen que un govern autonòmic no pot demanar l’opinió dels seus ciutadans sobre qüestions “resoltes en el procés constituent” espanyol i que, per tant, el Govern va vulnerar la competència exclusiva de l’Estat en aquest àmbit.

Apel·lant a acords anteriors, el Constitucional avisa que els debats que toquen la “sobirania” s’han d’encarar seguint els mecanismes que preveu la Constitució del 1978 i subratlla, fent referència a la sentència de l’Estatut del 2010 , que “els ciutadans de Catalunya no poden confondre’s amb el poble sobirà”, el que té capacitat de decidir amb llibertat sobre el seu futur nacional. Fidel a l’argumentació que ha anat desplegant en els successius cops de porta als intents catalans d’exercir el dret a decidir, el TC no té cap dubte ara que la doble pregunta del 9-N “afecta l’ordre constituït i també el fonament mateix de l’ordre constitucional”. A més, diu que està directament lligada al decret de convocatòria de 27 de setembre passat, que primer va ser suspès cautelarment -cosa que va provocar el format final de la votació- i declarat també fora la legalitat el 25 de febrer.

Conseqüències a partir d’ara

El redactat de l’alt tribunal no amaga la “peculiaritat” de declarar inconstitucionals unes accions que formen part del passat i, per tant, sense un efecte directe. El seu impacte és sobretot polític. Sense entrar, òbviament, en l’estricta confrontació partidista, els magistrats tornen a insistir que l’opció de repensar el model d’estat existeix però sempre a través d’una reforma de la carta magna, respectant de forma “inexcusable” els procediments. La responsable de la ponència ha sigut la vicepresidenta del TC Adela Asúa, nomenada pel Senat a proposta del Parlament basc i amb el suport del PSOE. Cap paraula, però, sobre la manera de superar el xoc de majories entre una de sobiranista a Catalunya i una altra a l’Estat que no reconeix el dret a decidir dels catalans. De fet, com era previsible, el govern del PP va optar ahir per posar l’accent en el veredicte final i passar per alt la possibilitat d’obrir el meló. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va celebrar que les “astúcies de fet i de dret” no tinguin cabuda a la Constitució i va deixar entreveure que ara això tindrà conseqüències en el procés obert per la querella de la Fiscalia contra el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau. El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ho veu com un avís als que aposten per una “aventura esbojarrada cap enlloc”. El TC actua, de nou, com a palanca política.