El coratge del 1977

En la història convulsa d’Espanya, és comprensible que els polítics hagin acabat idealitzant la Transició. Amb totes les seves imperfeccions i oblits és una casella on retornar quan cal agafar aire. En el debat d’investidura al Congrés va sorprendre que fins i tot un independentista d’esquerres com Joan Tardà apel·lés a la figura d’Adolfo Suárez. I ho va fer per subratllar-ne el “coratge” polític a l’hora de restituir la Generalitat el 1977. Amb la tornada de Tarradellas, l’estat espanyol va acceptar trasplantar al nou ordenament un esqueix de la legitimitat republicana. Un gest que hauria d’haver servit per solemnitzar que la nació catalana no neix amb la Constitució. Que existeix la llei però també una llarga voluntat d’autogovern. Hauria d’haver servit per entendre que qui busca respostes polítiques als problemes la història el premia. Però Pedro Sánchez no sembla haver-ne pres nota i ha demostrat molt menys coratge que Suárez, tot i tenir-ho més fàcil. Corre el risc que la UCD l’avanci per l’esquerra.