19/11/2015

Fem una mirada llarga: no hi ha res tancat però tampoc res trencat

2 min

Cap de PolíticaAquesta ha sigut una setmana de missatges contradictoris. En aparença, com a mínim. En pocs dies hem passat d’assumir com a escenari real la possibilitat d’unes eleccions anticipades al març a sentir paraules d’optimisme sobre un acord entre Junts pel Sí i la CUP. Què està passant que expliqui els últims vaivens? En síntesi: que no hi ha cap pacte tancat però que tampoc s’ha trencat el diàleg.

Més enllà dels missatges d’uns i altres -que actuen com a eines de pressió mútua, com en qualsevol negociació- cal no perdre de vista els fets. I els fets són que, malgrat la doble negativa de l’esquerra alternativa a investir Artur Mas, les taules en què es debat el què continuen operatives. Per què? U: perquè ningú vol ser el primer a trencar les cartes en cas que tot acabi en fracàs. Dos: perquè només amb un paquet de polítiques ambicioses -i un acord global dels 72 diputats- la CUP podria arribar a plantejar a les seves bases l’opció de fer Mas president. Com ells mateixos afirmen, el qui va estretament lligat a què farà.

Les oscil·lacions també tenen un rerefons electoral. CDC i ERC necessiten començar a marcar un legítim perfil propi: els uns per no perdre els votants més moderats, els altres per atreure els que van votar Antonio Baños el 27-S. I al conjunt del sobiranisme li interessa evitar un triomf de Ciutadans a Catalunya a les eleccions estatals.

En conclusió, el gest dels anticapitalistes ahir els serveix per treure’s pressió de sobre i tornar la pilota al terrat de JxSí. El que és rellevant, però, és que la partida continua activa. Cal mirar-s’ho amb perspectiva, fent una mirada llarga.

stats