Fa uns dies l'ARA explicava la batalla semàntica que acompanya el moment que viu el país. Triar el gra de la palla, posar llum sobre les paraules, és una obligació democràtica. La ciutadania prendrà l'any que ve una decisió que marcarà el seu futur i té el dret de saber, amb transparència, què està votant. Per això, no és el mateix pronunciar-se sobre la independència que sobre un estat propi o sobirà: en el primer cas les conseqüències són clares abans d'anar a les urnes; en el segon, no. La consulta ha de servir per saber amb nitidesa què vol la majoria i no per afegir més incerteses l'endemà de la votació. Els partits han de ser valents i pactar una pregunta que no admeti dubtes, amb el màxim consens però sense renúncies. Amagar-se rere la cortina de l'ambigüitat per guanyar temps seria un greu error.
