Griñán anuncia ara que se'n va per diversos motius: a) el PP andalús està barallat i sense un líder clar; b) confia que això li traurà pressió a l'hora de governar, i c) se sent fort internament per controlar una successió ràpida. De passada, envia un missatge a Rubalcaba perquè faci com ell i plegui veles. Carme Chacón continua tenint en el líder andalús el seu padrí principal. La història recent del socialisme, però, demostra que sovint els plans tan ben travats fracassen. La direcció del PSOE no li posarà les coses fàcils, i encara menys n'acceptarà lliçons. A Ferraz no obliden que, per molt que governi, no va guanyar les eleccions, i això enforteix l'entorn de Manuel Chaves i Gaspar Zarrías per presentar batalla. Però el gran llast del president de la Junta és la seva gestió. Té només tres anys per reduir un atur juvenil del 62,3% i per arribar fins al final en el cas dels ERO fraudulents. Si Griñán, que també és president del partit, vol marcar la pauta a Madrid, abans ha de fer molta feina a casa.
