18/05/2015

De Mataró de tota la vida

2 min
De mataró de tota la vida

La meva família ha estat testimoni dels grans canvis que ha viscut la ciutat al llarg del segle XX. Abans de la Gran Guerra van arribar-hi els besavis Safont, de Borriana. Mon avi va passar de jugar a la plaça de Cuba a treballar-hi en un colmado. Des de la plaça Santa Anna, on hi havia el banc on treballava i la penya on es reunia amb els amics, va veure passar mitja vida.

L’any 1920 van arribar els altres besavis paterns. Acabats de casar a Girona, la feina de ferroviari d’ell els va fer recalar a l’estació de la primera línia de Península. Vivien a baix, a mar, món desaparegut amb la via i la N-II. Als seixanta les Mataró Potatoes van fer venir els avis materns, aragonesos. Arrencades les patates, l’avi, que aprofitava els diumenges i dies de festa fent d’acomodador a la Sala Cabanyes, s’acabaria jubilant en un taller de maquinària per al gènere de punt. Els pares eren d’aquell jovent, d’aquella generació que es trobava al Canaletes, que es rebel·lava des dels barris i la Rambla i van fer de les Santes una festa major. Mai no hem estat ni rics ni hem tingut vel·leïtats artístiques. El tèxtil i el comerç han ocupat la vida de mitja família. Sóc, doncs, de Mataró de tota la vida.

Vaig néixer a Cerdanyola però porto mitja vida al centre, vaig anar a escola moderna i catalana, vaig aprendre a llegir a can Robafaves, des de menut he anat darrere la Momerota, a l’estiu feia un gelat a can Graupera, estudiava a la Biblioteca Popular, i tot i que no vaig fer gaires toris enyoro el cine Iluro. Quan sóc fora de Mataró tot ho comparo amb la plaça Gran, busco la referència de Santa Maria, Burriac i l’edifici de la guardiola de Caixa Laietana. Sóc d’una família com tantes altres, sense res que la faci ni millor ni pitjor. Una d’aquestes famílies que han fet un Mataró de més de cent mil habitants, entre la muntanya i el mar, entre la riera d’Argentona i Sant Simó.

stats