El Govern demana tocar de peus a terra en el ple sobre pobresa. Missatge nítid: evitar discursos electoralistes i reordenar prioritats sense gastar més. És lògic que l’executiu fixi els límits de la negociació. Però sense forçar mesures ambicioses no es reduirà la pobresa i la desigualtat en un país amb un 22,3% d’atur. Abans de les eleccions al Parlament, el tercer sector va fer 30 propostes als partits per prioritzar la inversió social. Les entitats reclamaven canvis estructurals -combatre el frau fiscal i definir un nou sistema impositiu- i reformes concretes -redissenyar la llei de la renda mínima d’inserció i aprovar una llei catalana de l’autonomia personal-. Bona part del full de ruta continua sense veure la llum. L’Estat hi té culpa: s’estima que cada any es deixen d’ingressar 80.000 milions per frau fiscal, diners que resoldrien de cop el finançament de la llei de la dependència. Però el Govern també té compromisos congelats.
