La Constitució del jutge Vidal aboleix la majoria absoluta

BarcelonaEn un auditori ple a vessar -desenes de ciutadans no van poder accedir a la sala de l’Ateneu Barcelonès on escoltaven atentament Carme Forcadell (ANC), Muriel Casals (Òmnium) i Josep Maria Vila d’Abadal (AMI)-, el jutge Santiago Vidal va presentar els 97 articles de l’esborrany de Constitució catalana que ha preparat amb un equip de deu juristes, un text constitucional d’un eventual estat català que li ha costat l’amonestació de la cúpula judicial espanyola, que n’estudia l’expulsió de la judicatura. Vidal va desafiar ahir la Fiscalia -aquest divendres va transcendir que li atribueix dues faltes molt greus per la seva “persistència” a defensar una Constitució catalana- i va obrir el text a l’esmena ciutadana amb la posada en funcionament d’un portal web (Unanovaconstitucio.cat) que recollirà les aportacions. De fet, aquest cap de setmana els ciutadans ja hi poden accedir. Es podran fer comentaris de 140 espais, com si es tractés d’un tuit, introduir-hi un màxim de cinc esmenes i votar l’articulat per calibrar l’adhesió al text.

Del treball fet per l’equip de Vidal, en què conflueixen tres jutges més i mitja dotzena d’acadèmics, ja se’n coneixia bona part de l’articulat. El magistrat en va destacar ahir alguns dels punts més remarcables, com la proposta de prohibició de les majories absolutes, principi definit en l’article 41 de l’esborrany constitucional. “Encara que un partit aconseguís el 90% dels vots, obtindria el 49% dels escons”, va expressar el jutge, que entén que d’aquesta manera es garantiria la divisió de poders. El partit guanyador sempre hauria de negociar amb altres forces de l’oposició. “Així s’impediria l’error d’algunes democràcies en les quals si un partit aconsegueix la majoria absoluta, el poder legislatiu deixa de representar el poble i passa a representar aquest partit”, va raonar Vidal, que va posar d’exemple el despropòsit que representa aprovar una llei orgànica d’educació cada cop que hi ha canvi al govern, com passa a Espanya.

Inspirada en models com el suís, el noruec o el danès, la Constitució de l’equip de Vidal aposta per un sistema amb llistes obertes, una limitació dels càrrecs a dues legislatures de cinc anys, a banda de l’abolició de les pensions vitalícies i el blindatge de la independència de la judicatura. El text planteja una República amb president i primer ministre, el castellà com a llengua cooficial i una nació sense exèrcit. El jutge va fer una crida a la participació per enriquir el text i va dir que en cap cas “estan legitimats per cap càrrec institucional ni per les urnes”.

Tres projectes constitucionals

A l’Ateneu Barcelonès van explicar-se dos col·lectius més que també persegueixen l’objectiu d’obrir el debat sobre com han de ser els pilars de l’estat propi: Constitucio.cat (un projecte que impulsen cinc catalans de professions diverses que viuen a l’estranger, representats per Oriol Vidal-Aparicio) i Juristes per la Independència, sectorial de l’ANC (amb el lideratge de Sebastià Sardiné). L’objectiu de l’acte era escenificar una unitat d’acció entre tres projectes que aspiren a “pedalejar” conjuntament, en paraules de Vidal, amb un horitzó comú: que la Constitució catalana s’elabori a partir de la implicació ciutadana. Els tres grups plantegen que els textos siguin només un “punt de partida”. El resultat que se n’obtingui, després del període d’esmenes, es lliurarà al Parlament. El projecte de Vidal i el de Constitucio.cat volen servir de model constitucional definitiu mentre que el de Juristes per la Independència serviria com un instrument per al període de transició que començaria l’endemà del trencament amb l’estat espanyol.

La intenció de les iniciatives és que, si la ciutadania opta per la independència, la cambra constituent pugui fer servir les aportacions com a esquelet del nou marc constitucional català. “Pretenem que sigui una eina de debat”, va expressar ahir Joan Matamala, col·laborador de Vidal. El jutge va exercir de protagonista del debat constituent.

“Tinc un somni: veuré néixer la República catalana fent de jutge”

L’endemà que transcendís que la Fiscalia ha demanat l’expulsió de Santiago Vidal de la carrera judicial per redactar un esborrany de Constitució catalana, el jutge va lamentar que estigui en el punt de mira de l’Estat i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Vidal va afirmar que no s’havia imaginat una reacció tan “autoritària i visceral” de l’Estat i del Poder Judicial. El magistrat va apuntar que els obstacles que se li plantegin des de Madrid no el faran desviar de l’objectiu de participar en el procés constituent català. “Jo també tinc un somni: veuré el naixement de la República catalana exercint com a jutge”, va sentenciar, parafrasejant Martin Luther King.