09/09/2015

Dinar amb Neus Munté (i Felipe González)

2 min
La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, durant l’àpat organitzat ahir per Sobirania i Justícia.

BarcelonaLa vicepresidenta del Govern entra al restaurant del passeig de Gràcia on compartirà àpat amb una cinquantena de comensals i de seguida comprova que el públic serà agraït. Promou el dinar-tertúlia l’associació Sobirania i Justícia, que, com els sobiranistes d’Unió que van trencar amb Duran i Lleida, abraça el projecte polític de Junts pel Sí. A Neus Munté, que també és consellera de Benestar Social i Família, només li faran un retret en dues hores i mitja, i serà del seu ram: la inversió social a Catalunya encara és baixa, del 17% del PIB, li diuen. Això hauria de canviar en una Catalunya independent, afegeixen, i la vicepresidenta fa propòsit d’esmena. El programa de Junts pel Sí explicita que la inversió en polítiques socials s’elevaria al 30% del PIB en cas de disposar d’estat propi. Munté no cita el document programàtic, més aviat dispara contra un estat espanyol a qui retreu la “voracitat recentralitzadora” i la persistència a propagar “el discurs de la por”. Amb el micròfon a la mà i a peu dret, mostra el perfil més social, precisament el que el Govern ha volgut subratllar nomenant-la portaveu. Munté exposa que “només amb les eines d’un estat es podrà incidir en les desigualtats” i insisteix que “el poder polític ha d’anar vinculat al progrés social”. “Aquest nou estat no només és urgent i imprescindible, sinó que és l’única opció que tenim”, sentencia.

Una carta “20 anys tard”

Ha arribat el torn de les preguntes i Munté es troba tan còmoda que revela que ha passat les “poques” vacances que ha tingut en un càmping a l’Alt Empordà. La vicepresidenta, relleu de Joana Ortega -que ha tingut més vacances però no se sap si les ha passades en un càmping-, diu que els treballadors de l’establiment, de diversos punts d’Espanya, no tenien “cap por de viure en una Catalunya independent”. Per destacar que “ningú haurà de renunciar a res”, Munté recorda que el seu segon cognom és Fernández i que la seva mare és originària de Lleó.

Avança l’àpat i apareixen més noms propis. El del ministre Pedro Morenés, el de Pablo Iglesias i el de Felipe González. Aquest últim és el que genera més rebombori. “El problema de la carta de Felipe González és que arriba 20 anys tard”, verbalitza Munté, en referència a l’article d’ El País. Els comensals, però, tenen més ganes de xiuxiuejar sobre l’entrevista de La Vanguardia, llegida diumenge com una rectificació del mateix González, un discurs polític d’esmena que l’expresident espanyol va tornar a puntualitzar dimarts. “Ara ens pertoca defensar la nostra identitat, però sobretot la dignitat”, raona Munté davant de la cita decisiva del 27-S. L’acomiadaran encoratjant-la a ser, algun dia, presidenta. Un públic agraït.

stats