Gagan Deep Singh Khalsa: "Em sento més d'aquí que de l'Índia, seria una pena haver de marxar"

S'expressa en un català més que fluid tenint en compte que fa només cinc anys no en tenia cap noció. Gagan Deep Singh Khalsa té 26 anys i és el portaveu de la comunitat sikh de Catalunya, que ha donat suport al procés sobiranista català. Ni la falta de feina li ha minat les ganes de quedar-se aquí, malgrat que molts dels companys amb qui comparteix gurudwara (el centre de culte) han començat a fer les maletes, cansats de no trobar feina.

Els sikhs havien format part de l'exèrcit britànic i eren reconeguts com a grans militars.

Els nostres gurus sempre havien ordenat que els sikhs havien de ser sants i soldats. Portem una daga petita que és com un codi de fe. Molts sikhs van sacrificar les seves vides per mantenir el sikhisme i la daga s'ha convertit en un símbol del passat, però som pacífics. És normal que generem sorpresa. M'imagino que si fos un català i veies algú com jo també em xocaria la seva imatge.

Pacífics i vegetarians.

Per al sikhisme matar un animal o una persona és absolutament el mateix. Per a nosaltres els que maten animals són violents. I cada dia matem animals només per degustar aliments quan la naturalesa ens ofereix moltes opcions per menjar.

Com va arribar a Catalunya?

Quan era petit sempre havia tingut la il·lusió de sortir de l'Índia. El meu oncle viu a Anglaterra i quan venia a veure'ns sempre portava fotos. M'encuriosia veure aquells anglesos. Recordo que volia descobrir el que anomenava la terra dels blancs . I vaig acabar a Badalona. A l'Índia els joves tenen el somni de sortir a l'estranger i, encara que el país està creixent molt, continuen emigrant ciutadans, molts dels quals tenen algun familiar a fora. A casa hi tenia tot el que necessitava, però vaig fer el pas de marxar.

I descobreix un país que desconeixia la cultura dels sikhs.

Quan vaig arribar aquí jo no en coneixia ni la llengua ni la cultura. La gent tampoc tenia ni idea de qui érem els sikhs. Em confonien amb un musulmà i fins i tot em relacionaven amb els talibans. Em molestaven els comentaris que m'equiparaven a un terrorista només per la imatge que tenim els sikhs, amb turbant i barba llarga. Això a Anglaterra no passa. Allà hi ha sikhs a la policia, al transport públic i als bancs. Intentava explicar qui era i d'on era. De seguida vaig entendre que conèixer la llengua era el pont per no ser una persona muda. Vaig començar a aprendre castellà i després català, vaig fer de professor per a altres immigrants, i vaig treballar a l'Ajuntament de Badalona com a mediador intercultural.

I la feina es va acabar.

Quan un jove arriba a Catalunya amb turbant i barba, sigui de la categoria professional que sigui, li és molt difícil trobar una feina. Molts han hagut de prendre la decisió de tallar-se els cabells per aconseguir un lloc de treball, malgrat que per a nosaltres és com cometre un pecat. Però cada mes s'ha de pagar el lloguer. La meva família és molt espiritual, religiosa, en podríem dir. Jo tenia clar que no em tallaria els cabells passés el que passés. I no és fàcil viure en un país en què la gent no té cap coneixement de la teva religió. Sempre he intentat no enfadar-me, sinó explicar-me quan es reien de mi. El gran problema sempre és la falta de coneixement.

L'atur fa que els sikhs que hi ha instal·lats a Catalunya estiguin marxant al Canadà o a Anglaterra.

Sí. També hi influeix el fet que els sikhs no es puguin sentir acollits. És cert que si no coneixes la llengua és més difícil que l'estada sigui més senzilla, però la imatge que tenim encara és un obstacle, per exemple, per trobar feina en una època en què els autòctons també ho passen malament. Dels sikhs que vivim aquí, la majoria tenen algun familiar instal·lat al Canadà. En els últims sis mesos, un 40% dels sikhs de Catalunya han marxat cap al Canadà. S'expliquen que allà hi ha feina, que hi ha més oportunitats. La gent no sap que els sikhs som 26 milions a l'Índia, però representem el 2,6% de tota la població, mentre que al Canadà som el 3,2% de la ciutadania. A Toronto, Vancouver i Calgary, els sikhs se senten acollits. A Vancouver la segona llengua és el panjabi.

¿I el portaveu dels sikhs de Catalunya què farà?

Ho estic passant malament pel tema de feina, però no vull marxar de Catalunya. Ja no faig de mediador. Als ajuntaments no hi ha diners per pagar la funció que feia. La majoria dels meus amics són catalans, més que no pas sikhs, i ells em demanen que no marxi. A més, tinc una responsabilitat amb la comunitat sikh, com a portaveu. M'agrada el que faig per la comunitat, divulgant qui som, però sense feina no és senzill viure aquí. Ja em sento més d'aquí que de l'Índia. Per a mi deixar Catalunya representaria una pena molt gran. Però no sé si tindré una altra opció.

Per vostè seria senzill tornar a l'Índia. Ve d'una família benestant.

La meva família es dedica a l'agricultura, però també té negocis. Gestionem fàbriques, i construïm i venem cases. Però a mi m'agrada més la feina social. Allà tindria més comoditats materials, però no hi trobo tot el que persegueixo a la vida. Els meus pares no volen que sigui aquí. Podríem dir que els catalans no em deixen marxar.