El Govern vol retirar la renda mínima l'estiu que ve als usuaris amb cinc anys d'antiguitat
Empresa i Ocupació estudiarà l'impacte que tindria la mesura amb els serveis socials d'ajuntaments
Barcelona.Després de la polèmica reforma de l'estiu del 2011, que va deixar al marge de la prestació centenars de beneficiaris i que va provocar una tempesta política -amb compareixences incloses de consellers a la Diputació Permanent del Parlament-, la Generalitat madura nous canvis que limitaran l'accés a la renda mínima d'inserció (RMI). La revisió que ara pretén fer el Govern -el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ho ha verbalitzat des de fa mesos- concretarà alguns dels requisits per optar a la prestació que l'executiu català ja va adoptar fa dos anys. En aquell moment, es va fixar un període màxim per percebre la RMI de 5 anys. Ara la Generalitat ha posat la data a partir de la qual s'extingirà el pagament de l'ajuda: l'agost del 2014 es deixarà d'abonar a tots els casos que l'hagin cobrat més de 60 mesos.
La mesura es recull en un document -de la direcció general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la conselleria de Felip Puig- que sintetitza la reunió de coordinadors de serveis socials de Catalunya del 10 de setembre, destinada a debatre canvis en la RMI. En el document de treball es recorda que els casos de beneficiaris amb 5 anys d'antiguitat s'extingiran a partir de l'estiu que ve tenint en compte que "l'informe de serveis socials no serà preceptiu" per prendre la mesura, tal com estableix la disposició transitòria segona de la Llei 7/2011 de mesures fiscals i financeres. "Es vol instaurar una nova metodologia en què no es vinculi la pròrroga a un informe de serveis socials", exposa el text a què ha tingut accés l'ARA. En la reunió es va recordar que el Govern ja ha revisat expedients de beneficiaris de llarga durada: s'ha retirat la prestació als que tenien altres ingressos a banda de la RMI.
Preocupació de les entitats
En la reunió del 10 de setembre es va posar sobre la taula la "preocupació" dels coordinadors de serveis socials per la repercussió que tindran les noves limitacions en les famílies que no tenen alternativa a la renda mínima, tenint en compte que molts dels beneficiaris de llarga durada són casos cronificats. Per això, en la trobada es va adquirir el compromís d'elaborar "un estudi de l'impacte de la mesura", amb la intenció de "buscar alternatives i consens amb els municipis". Empresa i Ocupació pretén avaluar amb els ajuntaments de quina manera es pot gestionar l'exclusió dels perceptors que fa 60 mesos que cobren l'ajuda econòmica, que supera els 450 euros mensuals de mitjana.
El departament de Felip Puig estudia l'aplicació d'aquests requisits d'accés quan encara no han enllestit la reforma de la RMI, anunciada a principis d'any. Al febrer, el conseller ja va insistir que la norma havia quedat "desfasada". Puig va expressar llavors la voluntat del Govern d'aprovar una reforma que "s'adapti a l'actual entorn socioeconòmic" i que "intenti trencar les costures de les disponibilitats econòmiques que condicionen les polítiques socials". Des d'abans de l'estiu, però, Empresa no ha mantingut cap contacte amb les entitats socials per trobar punts d'entesa.
La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, la gran plataforma de les entitats, recorda que la revisió plantejada pel Govern avança amb lentitud. "No veiem passos endavant i ara ens trobem amb la possibilitat d'agilitzar altres requisits", raona Àngels Guiteras, presidenta de la Taula, que recorda que ja hi ha 20.000 ciutadans que haurien de cobrar la RMI i no la perceben. "És imprescindible que el Govern estudiï l'impacte que tindria una mesura com aquesta", afegeix Guiteras. Les entitats reclamen una reforma consensuada, també amb els agents socials, que fugi del partidisme.
