Josep Maria Faura: "El gran problema de les ONG han estat les ineficiències"

Intervida, especialitzada en la protecció dels drets de la infància i que basava els seus ingressos en els apadrinaments, havia suportat bé la crisi malgrat un procés judicial que en va comprometre la imatge. Educació sense Fronteres, amb experiència en projectes educatius arreu de l'Amèrica Llatina i massa dependent dels fons públics, tenia dificultats per quadrar el pressupost. De l'aliança de dues ONG necessitades en sorgeix la nova Educo, liderada per Josep Maria Faura.

La fusió era la millor solució?

Era un bon camí. En el món de les ONG està passant el mateix que en el de les empreses. Els teus donants cada dia t'exigeixen ser més eficient. La fusió ens permetia unir dues entitats que es complementaven.

En el cas d'Educació sense Fronteres, un 90% dels ingressos provenien de les administracions públiques. Això ja no té sentit?

No és que no tingui sentit, és que és impossible. Els fons públics s'han reduït almenys fins a un 65%. Per tant, si funciones amb un pressupost que quantifica un 90% d'ingressos públics, tens un problema.

¿Moltes ONGs confiaven massa en els fons públics durant la bonança?

Hi havia hagut un moment d'eufòria. Era molt més fàcil captar diners en entitats públiques que en el món privat. I això els ha passat a moltíssimes ONG.

Intervida sempre havia tingut un coixí d'aportacions privades.

Sempre hem estat absolutament privats: un 98% dels ingressos provenien de donacions de ciutadans. Tot i que es nota la crisi, perquè moltes de les persones que eren padrins han deixat de col·laborar, mantenim un nivell alt de fidelització. La gent que s'hi implica, ho fa amb compromís.

¿S'han trobat amb ciutadans que els diuen que ara no poden?

Hi ha col·laboradors que ens truquen i ens diuen que ja no poden fer més aportacions. Són ciutadans que estan a l'atur i es veuen obligats a retallar despeses. Ens expliquen que quan millori la seva situació, tornaran a fer aportacions. També ens hem trobat casos de col·laboradors que ens proposen reduir la quota i, malgrat estar a l'atur, continuen pagant, encara que sigui menys. No volen deixar desprotegida la criatura que apadrinen.

Educació sense Fronteres havia reduït el seu pressupost, dels 6,5 milions del 2011 a 3 milions. Intervida tenia un pressupost de 40 milions. Tenen els recursos suficients?

Tenim els recursos per atendre els projectes que les dues entitats teníem engegats. No deixarem cap projecte penjat. Treballem de manera continuada en 18 països. En cinc països més també hi tenim presència, tot i que de manera més discontínua.

Ha estat recentment a les Filipines.

Allà hi ha un projecte que m'agrada molt. En diem les Child Friendly Schools. Està vinculat al dret dels nens. Involucrem l'administració, els municipis i les escoles per coordinar les polítiques educatives des del punt de vista de la infància, des de com es construeixen les aules fins al disseny dels programes de lectura o de reforç. Es tracta de recordar a l'administració que quan legisla ha de tenir en compte la infància. L'estratègia és sumar, no podem fer els projectes sols.

La crisi ha transformat el paradigma de pobresa.

El context ha canviat. La pobresa s'ha globalitzat. A més, a l'Estat hi ha una situació conjuntural molt difícil. I els problemes són visibles. Parlar de Tercer Món, de nord i sud, ja és antic. Això ha canviat.

Un de cada quatre nens no menja de manera saludable. Ho deien en el seu informe del setembre.

No són xifres només nostres. Les ha posades sobre la taula Unicef, Càritas, Intermón-Oxfam i també el Síndic de Greuges. L'única cosa que hem fet és anunciar que hem de passar a l'acció. Està molt bé indignar-se, però després la gent ha d'actuar. I ens hem proposat actuar.

I han actuat amb un programa de beques a l'Estat.

És un programa de beques menjador, que permet que cada nen tingui almenys un àpat saludable al dia. Cada comunitat autònoma té el seu programa de beques menjador. Si bé fan molt bona feina, no arriben al 100% dels menors necessitats. El nostre programa pretén completar aquesta demanda. En només cinc anys, a l'Estat hem passat de 2 milions a 2,5 milions de nens que viuen en situació de pobresa. Aquells que no havien demanat mai una beca, ara la necessiten. Tots en coneixem casos. És el veí del costat de casa, que ara no pot pagar la hipoteca perquè s'ha quedat sense feina.

Quin futur els espera a les ONG?

Hi haurà un procés de concentració d'ONGs i de professionalització, com ha passat en altres països. El que no té sentit és que hi hagi entitats que treballin en pobles veïns de Guatemala sense establir una xarxa de col·laboració. Si tots fem el mateix, ho farem millor si ens unim. Com que fins fa poc els recursos públics entraven sense problemes, tot es podia mantenir. La feina al terreny és excel·lent, el problema ha estat la ineficiència en l'estructura. I aquest és el gran problema, les ineficiències generades.