La fidelitat sense esquerdes del col·laborador que serà hereu

BarcelonaLa veu de Duran i Lleida. Amb el veterà líder democristià volent figurar en un segon pla -però ordint l’estratègia d’Unió, des de la pregunta de la consulta interna fins a la sortida del Govern-, a Ramon Espadaler li ha pertocat argumentar el divorci amb CDC. La fidelitat d’Espadaler al líder no s’ha esquerdat ni en els moments més complicats. No va passar quan era assistent de Duran i tampoc ha passat que exerceix de secretari general. En els últims dies, el dirigent osonenc (Sant Quirze de Besora, 1963) ha defensat la rebuscada pregunta del 14-J que tensionava el partit i la federació, amb un cost polític evident; ha afrontat l’envestida del sector renovador d’Unió, i ha donat la cara per comunicar la sortida dels tres consellers del Govern.

Calculador, caut en totes les decisions que pren, Espadaler sempre ha triat el camí més segur per fer carrera política. Amb estudis d’història, havia sigut regidor del seu poble durant la dècada dels 90 i va fer el salt a l’Ajuntament de Vic, feu inexpugnable de CiU, quan el liderava l’històric Jacint Codina. Elogiat per l’alcalde i pastisser, que sempre el va considerar un alumne avantatjat, Espadaler va ser tinent d’alcalde entre el 1999 i el 2001. Va gestar l’aspiració de fer carrera a l’esfera nacional. I ho va aconseguir. Va ser conseller de Medi Ambient en l’últim govern Pujol, entre el 2001 i el 2003. Amb CiU arraconada a l’oposició pel tripartit, el 2007 va renunciar a ser candidat a l’alcaldia de Vic quan tocava substituir Codina. Aquella negativa, llegida en clau de conveniència personal, va obligar la cúpula d’Unió a recórrer a Josep Maria Vila d’Abadal, que més tard estriparia el carnet. Duran, però, no va fer pagar a Espadaler aquell pas enrere. Li va cedir el timó compartit del partit i la complicada conselleria d’Interior, on havia aconseguit no escaldar-se. Uns premis a la fidelitat que el situen com a clar successor.