L’aliança entre Pegida i PxC: altaveus del discurs de la por

BarcelonaConvençut de defensar els autèntics valors europeus, va recórrer els carrers de Dresden el 12 de gener, protegit del fred amb una gorra amb orelleres i una bufanda de quadres. En la concentració a la capital de Saxònia, convocada per Pegida, el secretari general de Plataforma per Catalunya (PxC), Robert Hernando, hi devia trobar més complicitats que a l’Ajuntament d’Igualada, on exerceix de regidor, i sobretot més escalf que ahir a l’Hospitalet de Llobregat, on militants antifeixistes li recriminaven el missatge islamòfob. La mobilització del gener del nucli alemany de Pegida, una força aferrada al discurs que atia l’amenaça de l’islam, pretenia condemnar l’atemptat mortal a la seu de la revista Charlie Hebdo. Però, més que defensar la llibertat d’expressió, a Dresden es van brandar missatges xenòfobs. Ahir, a l’Hospitalet, la branca catalana del moviment volia recordar les víctimes de l’11-M, però també hi van aparèixer salutacions feixistes de manera espontània. La visualització del discurs de la por. Hernando -home fort de PxC d’ençà de la defenestració de Josep Anglada- i els seus coreligionaris acompanyen un moviment que ha actualitzat vells fantasmes alemanys i antigues pors d’Europa.

Com a Dresden, al secretari general de PxC l’acompanyava ahir Daniel Ordóñez, regidor del partit a l’Hospitalet. Ordóñez, que va exercir d’amfitrió dels concentrats, va formar part del grup de dirigents de PxC que van entendre que Anglada era un llast per al partit que havia creat. I, sense el fundador, la nova cúpula continua aspirant a teixir aliances amb l’extrema dreta europea i a bastir militància a Catalunya. La de l’Hospitalet era la primera aparició de Pegida (Patriotes Europeus Contra la Islamització d’Occident) i la ultradreta amb presència municipal els va apadrinar. De moment, però, la capacitat de convocatòria de la branca catalana del moviment no és comparable a la musculatura exhibida per la matriu alemanya. Només es van manifestar una cinquantena de persones -amb algun delegat vingut de Dresden-, tot i que Hernando engreixava la xifra de les desenes als centenars. L’acte, blindat pels Mossos i sense aldarulls, es va centrar en la lectura d’un manifest, amb referències al terrorisme islamista. A l’altre costat del cordó policial, una concentració alternativa propugnava càntics antifeixistes. Hi eren presents els diputats David Companyon (EUiA) i David Fernàndez (CUP).

Catalunya, escenari propici

No és casualitat que Pegida hagi triat l’àrea metropolitana de Barcelona per fer la primera aparició a l’Estat. A diferència d’altres territoris, a Catalunya hi ha una força d’ultradreta, la que comanda Hernando, amb pes municipal: més de 65.000 vots i 67 regidors en les eleccions del 2011, i més d’un centenar de candidatures per al 24-M. “Quan vam ser a Alemanya, aquesta gent [de Pegida] ens van donar el contacte d’un grup de persones que tenien a Catalunya. Volien fer una primera manifestació, buscar una ciutat de referència, com ho és Dresden. I els vam proposar l’Hospitalet”, relatava ahir Hernando a l’ARA. Al vespre, després de la marxa i requerit per la premsa, va lamentar que Pegida trobi més dificultats per manifestar-se a Catalunya que a Alemanya.

La ultradreta amb representació municipal ha acomboiat l’aparició de Pegida. Al febrer es va gestar un primer contacte a Barcelona amb el grup reduït que impulsa el moviment. També hi van participar representants que volen desplegar seccions a Andalusia i el País Valencià. “Són ciutadans alemanys que viuen des de fa temps a Catalunya, així com catalans amb qui tenen relació. Alguns són simpatitzants de Plataforma. Nosaltres els vam presentar gent que podia sintonitzar amb el moviment”, exposava Hernando. En aquella trobada, els impulsors de Pegida haurien apuntat la possibilitat que els tentacles s’estenguessin també a Madrid.

El cas català és un exemple del que el moviment ha fet en altres països europeus, on ha establert lligams amb l’extrema dreta amb el paraigua de la identitat com a eufemisme de xenofòbia: disposen de franquícies a Àustria, Itàlia, Noruega, Dinamarca, els Països Baixos i Bulgària. “Ens ajudaran [Pegida] a posar el focus en el problema de la islamització d’Europa”, apuntava Hernando, conscient de la proximitat de la cita del 24-M.