L’aliança frustrada CUP-Podem tensiona Procés Constituent
BarcelonaQuan Arcadi Oliveres i Teresa Forcades van presentar el manifest per encetar un procés constituent a Catalunya -punt de partida per bastir una candidatura unitària de l’esquerra alternativa a les eleccions al Parlament-, Podem era molt lluny de ser el moviment de masses que aspira a dinamitar el bipartidisme espanyol, i el sobiranisme no albirava encara les vicissituds que comportaria la convocatòria d’un referèndum, un trajecte ple de sotracs que ha desembocat en la cita del 27-S. Després de detallar l’essència d’aquell projecte al plató del programa Singulars (TV3) l’abril del 2013, Forcades i Oliveres es van arremangar per teixir xarxa al territori, feina de formigueta que ha aglutinat a l’entorn de Procés Constituent més de 47.000 adhesions. Gairebé dos anys després, l’esquerra alternativa assaja aliances a escala municipal -Barcelona n’és el paradigma- que difícilment seran una realitat als comicis plebiscitaris de la tardor. I aquest és el gran dilema de Procés Constituent: ¿què han de fer el 27-S?
Pel que fa als actors que han confluït en la candidatura de Barcelona en Comú -que suma la plataforma Guanyem, ICV, EUiA, Equo, Podem i també Procés Constituent-, les peces no encaixen per repetir l’experiència a les plebiscitàries de la tardor. Podem pretén posar a prova la seva marca -com a avantsala de les espanyoles- i la CUP, que ja es va despenjar fa mesos en la gestació de l’aliança a Barcelona, ha evidenciat les seves diferències amb el partit de Pablo Iglesias, siderals quan es tracta de donar resposta a la pulsió sobiranista. ICV és l’única força que ho aposta tot al pol d’esquerres, conscient que una aliança amb Podem i la resta de forces és bàsica per evitar la irrellevància i per ser alternativa real a la dreta. Els ecosocialistes -que en els últims mesos han brandat l’exemple de Syriza- confien que un bon resultat a les municipals a Barcelona els carregaria de raons per collar els socis de cara als comicis del Parlament. Aquesta dispersió situa Procés Constituent en una cruïlla. “Com que l’opció inicial que defensàvem és gairebé segur que no es produirà, ens haurem de replantejar què s’ha de fer: si optar per un pas enrere o aliar-nos amb algun dels actors” de l’esquerra, comenta un representant de la formació.
La decisió no es prendrà en l’assemblea ordinària del 14 de març -en la qual es renovaran càrrecs- sinó en una altra convocatòria posterior a les eleccions municipals, possiblement a finals de juny o principis de juliol. “La unitat de l’esquerra s’ha complicat”, admet Arcadi Oliveres, més partidari que Procés Constituent no concorri a les eleccions, tot i ser conscient de la diversitat de posicions que hi ha al moviment. Com Oliveres, Forcades continua reclamant un procés de confluència, però també ha posat condicions a una eventual aliança. “Podem ha de saber que és un error supeditar el procés català a l’espanyol”, subratllava en una entrevista a l’ARA aquest gener.
El perill de “ruptura”
Calendaritzada la votació per resoldre la incògnita del 27-S, Procés Constituent se centrarà fins al maig en el camp municipal, on el moviment ha consolidat enteses de diversa naturalesa, en algunes ciutats amb la CUP -pactes associats al paraigua Capgirem, la marca municipal de l’esquerra independentista- i en d’altres amb Podem. “Tenim gent que combrega amb totes les opcions”, puntualitza Oliveres. Altres dirigents admeten que la pluralitat també tensiona el moviment, abocat a prendre una decisió aquest estiu. “Fer un pas enrere no és una decisió desgavellada, perquè la tria pot comportar el perill de ruptura”, raonen altres dirigents, que subratllen que Procés Constituent podria acostar ICV a l’eix sobiranista, empènyer la CUP a posicions de més centralitat i aportar malla territorial a Podem. S’acosta l’hora de resoldre el dilema.
