LA NOVA ESQUERRA

L’enrevessada renovació de Podem a Catalunya

Les discrepàncies entre aspirants a la secretaria general compliquen la tria d’una direcció de consens

A finals de març del 2015, fa tot just un any, cada dimecres a la tarda, el consell de coordinació de Podem es reunia al menjador d’un pis de lloguer de l’Eixample, a tocar de la Gran Via, per muscular el partit a Catalunya. La seu improvisada de la formació era el pis de Marc Llaó, llavors secretari d’organització, que comptava els mesos de feina que s’endevinaven a l’horitzó: havia de ser pare i al maig començava el triple cicle electoral del curs, amb els comicis municipals com a primer examen. Aquell menjador era el quarter general d’un grup de joves encarregats de pilotar el projecte català de Pablo Iglesias: a banda de Llaó, hi havia Gemma Ubasart -la secretària general, que va dimitir després del 27-S-, Jéssica Albiach -avui diputada i aspirant a liderar la formació- i també Óscar Guardingo -ara senador- i Jordi Bonet, incorporat a l’equip d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona. Aquella executiva, la primera i única, va implosionar després de les eleccions plebiscitàries de la tardor. D’ençà d’aquells comicis, nefastos per a Podem, el partit té pendent endreçar-se a Catalunya.

Les exigències electorals de l’any passat, resoltes amb un regust dolç pel triomf d’En Comú Podem a la cita del 20-D -el resultat obtingut a Catalunya va ser vital per a Iglesias-, havien posposat el debat intern, que ja no permet més dilacions. Malgrat les intencions de la cúpula estatal d’adormir el procés de discussió a l’espera de si es repeteixen eleccions a Espanya, als cercles catalans de Podem fa temps que hi ha moviments. Encara no s’han convocat les primàries i ja hi ha dues candidatures: Albano Dante Fachin, diputat de Catalunya Sí que es Pot, n’encapçala una, i la seva companya de grup parlamentari Jéssica Albiach en va presentar una altra diumenge passat. Aquest pas endavant va ser rebut amb “sorpresa” per alguns companys de partit, que donaven per feta la seva negativa -tot i que la consideraven la candidata natural- i s’havien aglutinat a l’entorn de Raimundo Viejo, diputat d’En Comú Podem al Congrés i el tercer en discòrdia. Viejo es va postular quan va presentar un manifest per aprofundir en el debat intern, tot i que va subratllar que la seva proposta no responia a la categoria de candidatura formal. El pretès “consens” entre llistes que perseguia l’exregidor de Barcelona en Comú no sembla ara mateix viable. Fachin fa temps que treballa per recollir suports de les bases amb l’ajuda del diputat Joan Giner, i reclama primàries immediates. Ja ha desafiat Albiach i Viejo a un debat públic amb la militància. “Ha arribat el moment de posar sobre la taula coincidències i divergències sobre el que proposem per a Podem Catalunya”, entén el precandidat. Albiach, que manté una relació gèlida amb Fachin, li va demanar respectar “els tempos”, i Viejo va instar els seus dos companys a defensar la via d’una “direcció col·legiada” en comptes d’obrir una pugna per la direcció. Un intercanvi de missatges fet a les xarxes socials.

Iglesias es reuneix amb els cercles

La proximitat de Viejo amb la cúpula estatal i el fet que Albiach sigui la representant del partit en el diàleg amb Madrid els situen com a figures apadrinades per Iglesias, una etiqueta que no ostenta Fachin. Tots tres reclamen decidir des de Catalunya el futur de la federació catalana de Podem i volen enfortir el partit abans d’explorar la confluència amb el nou espai que aspira a bastir Ada Colau. Iglesias, acompanyat de Pablo Echenique -nou número 3 de la formació-, es reunirà amb els cercles avui a Barcelona. S’hi espera els tres precandidats. El contacte amb les bases resulta més necessari que mai perquè el camí de la renovació s’albira enrevessat.