L’home que veia Josep Anglada com un llast

BarcelonaAl despatx del grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) al consistori d’Igualada no hi figura cap imatge de Josep Anglada. Hi ha penjats cartells amb el lema “Primer els de casa”, l’eslògan que ha encapçalat les últimes campanyes de la formació xenòfoba, també definida com a identitària, una etiqueta que agrupa els partits de la ultradreta europea. Qui obre el despatx és Robert Hernando, l’únic regidor de PxC a la capital de l’Anoia i secretari general de la formació. Aglutina el poder executiu des que la cúpula del partit va dir prou a l’histrionisme de l’antic líder, avui decapitat. Les sospites de malversació de fons, sumades a sortides de to cada cop més freqüents -amb repetides visites als tribunals- i el degoteig de fugues de regidors, van accelerar el declivi d’Anglada. Els que l’aplaudien i l’acompanyaven van acabar desconfiant-ne i firmant la seva destitució com a president. Anglada s’havia convertit en un llast per al partit que va crear.

Així ho va entendre Robert Hernando, un enginyer industrial de 39 anys -llicenciat a la Universitat Rovira i Virgili i exconseller del RCD Espanyol- que va accedir a PxC coincidint amb la sortida el 2011 de Pablo Barranco, que també havia ocupat la secretaria general i s’havia enemistat amb Anglada. A principis de febrer Hernando va enviar els correus electrònics que van servir per convocar la reunió extraordinària del consell executiu que va validar el final de l’etapa d’Anglada. Daniel Ordóñez, tresorer del partit i regidor de l’Hospitalet, havia descobert comptes fins llavors desconeguts per la cúpula del partit. La gestió dels números sempre havia estat competència exclusiva d’Anglada, amo i senyor de les quotes del miler d’afiliats i de les assignacions dels regidors, 67 arreu de Catalunya. Anglada, que cobrava un sou de PxC, controlava la caixa. Fins i tot l’acció del tresorer depenia de la firma del líder xenòfob. “Jo, per exemple, mai he vist els comptes del partit”, corrobora Hernando a l’ARA.

La nova cúpula ha reclamat explicacions per les suposades irregularitats. L’última, retirar 32.000 euros del compte del grup municipal de Vic. El consell executiu de la formació reunit ahir estudiava si calia traslladar les sospites a la justícia. “Hem vist moviments de 1.500 euros del compte de Vic destinats a pagar la caldera d’una regidora”, apunta Hernando, en referència a Marta Riera, que ha mostrat un suport incondicional a l’anterior president, ara completament aïllat, fins i tot al feu d’Osona. L’expresident manté que Hernando i Ordóñez van ordir el cop d’estat per defenestrar-lo. Sense adonar-se’n, a Anglada el partit se li va fer gran. PxC va deixar de ser una joguina tan manejable.

D’elogiar el líder a rellevar-lo

El secretari general, nou home fort de la formació xenòfoba, s’expressa sense l’agressivitat d’Anglada, conscient que les formes ho són tot. En l’etapa anterior eren habituals les desqualificacions que feia el president en les executives del partit. L’últim exemple és la condemna al regidor osonenc per una falta d’injúries contra la seva companya de partit a Vic, Pilar Catalán, a qui va qualificar de “burra” en dos missatges enviats al mòbil. “A Anglada se l’havia menjat el seu propi personatge -referma el regidor d’Igualada-. Les seves sortides de to desvirtuaven el projecte. Frenava el creixement del partit i del nostre ideari”, afegeix.

Mesos enrere, a Hernando no se’l considerava un dirigent especialment crític amb Anglada. Una lleialtat al líder verbalitzada en una entrevista al portal Alerta Digital, en què deia del seu president que tenia un “do de gents que és innat”. Ara considera inimaginable que continuï al partit. “PxC és molt més viable sense Josep Anglada. Pobre del que es pensi el contrari. Tindrà un ensurt”, subratlla Hernando, que aposta per un lideratge compartit fins a les pròximes eleccions municipals. Perquè l’obsessió del secretari general -el president interí, Xavier Simó, té un perfil baix i no se’l considera candidat a conduir la nau-és consolidar la presència en l’esfera local. A l’horitzó, l’exemple del Front Nacional francès de Marine Le Pen, amb qui espera reprendre relacions, ara refredades per la credibilitat truncada d’Anglada.

Hernando, que pretén construir un “partit social i identitari”, mantindrà el discurs que criminalitza la immigració i percudeix en el desprestigi de la classe política, una estratègia firmada els últims anys per Anglada. “Som a l’esquerra del PSC en la defensa dels treballadors autòctons i a la dreta del PP en immigració i seguretat ciutadana”, argumenta, abans de repetir que no es considera “racista”. Malgrat voler transmetre un tarannà conciliador, ha tingut més d’una relliscada. Contrari al procés sobiranista, l’Onze de Setembre va comparar a Twitter els participants de la Via Catalana amb nines inflables de sex shop.