Mariano Marzo: “El projecte està seriosament compromès”

Després que l’informe de l’Institut Geogràfic establís una relació entre l’activitat del magatzem de gas i els sismes a l’Ebre, Mariano Marzo veu difícil que el projecte sigui viable.

Com valora l’informe de l’Institut Geogràfic sobre el Castor?

La falla Amposta no és una única falla, és una família de falles, un eixam. El que hi ha cartografiat en els grans mapes és una traça a una escala molt gran i no entren als detalls. La companyia té informació sísmica 3-D, una tècnica de reconeixement del subsòl, en la qual es veu tot aquest eixam de falles. Això no vol dir que sigui fàcil d’identificar quina s’ha mogut. Aquesta complexitat estructural era coneguda. Una altra cosa és que s’hagin fet totes les proves que calia. Cal no parlar de la falla Amposta com una sola falla. Hi ha tres falles principals, però la més oriental, on hi ha el Castor, té un seguit de falles associades, com si fos una branca d’un arbre. I l’informe no pot precisar quina s’ha mogut.

Què caldria fer ara, després que s’hagi establert una relació directa entre els sismes i el Castor?

Caldria fer un estudi sismotectònic de la zona del magatzem de gas per veure realment què s’ha mogut i amb base en quin camp d’esforços. El que no es pot fer és treballar ara amb aproximacions. Cal analitzar a fons tota la informació de la qual disposa la companyia, coneguda com a sísmica 3-D, que aporta imatges en alta resolució sobre el fons marí. És una informació que existeix i que deu estar en mans del ministeri d’Indústria.

Queda compromès el futur del projecte?

Sí. Per mi, un projecte en energia té tres potes. El primer pas és que superi tots els aspectes reguladors, l’obtenció dels permisos i la presentació dels informes sol·licitats. Això, ens agradi o no, es va fer. Una altra cosa és que les administracions demanin tot el que haurien de demanar en lloc de fer peticions innecessàries. El projecte Castor té un rècord internacional de més de 40 permisos, de diferents administracions, que es van anar superant. I, curiosament, després d’aquest reguitzell de permisos sol·licitats, el que faltava era un informe de sismicitat que potser s’hauria d’haver exigit. El segon requeriment indispensable és que el projecte sigui tècnicament impecable. Se suposa que el Castor ho és. I hi ha un tercer element, que és l’acceptabilitat social del projecte. El que se’m fa difícil de veure és que avui sigui socialment acceptat. Si falla una de les tres potes, el Castor està seriosament compromès. I l’escenari polític tampoc juga a favor dels promotors. Queden massa interrogants en l’aire i, per això, veig complicat que es resolgui.

¿Ha actuat correctament el ministeri d’Indústria?

Indústria intentava demorar el procés per evitar prendre una decisió, tenint en compte que la conjuntura no és la més adequada. A banda de l’acceptabilitat social del projecte, des de la perspectiva tècnica serà necessari esbrinar més a fons què ha passat. Caldrà tenir un coneixement tècnic precís del que ha passat.