Més de quatre mesos de retrets: de la “calç viva” a la “traïció”

Els dards creuats entre partits il·lustren l’escenari de desacord que ha conduït Espanya a eleccions anticipades

Pocs minuts després que el líder de Podem, Pablo Iglesias, s’estrenés a la tribuna d’oradors del Congrés amb un missatge afilat contra el PSOE, més propi d’un míting que d’un debat d’investidura -amb referències explícites als “crims d’estat” de l’etapa de Felipe González-, els diputats Xavier Domènech i Marta Sibina, el tàndem que encapçala En Comú Podem, conversaven distesament fora de la cambra. Domènech, que acabava de protagonitzar un petó fratern amb Iglesias, admetia que el discurs era “contundent”. L’havia conegut la nit anterior, com Íñigo Errejón, que aquell 2 de març seia amb posat seriós al seu escó. Errejón entenia que aquells míssils a Sánchez afegien dificultat a una entesa complicada, la del front d’esquerres per formar govern. Gairebé dos mesos després del debat d’investidura fallit, Espanya no té govern d’esquerres ni cap altre executiu. El 26 de juny hi haurà eleccions anticipades, impossible com ha sigut una aliança que desencallés una legislatura que va néixer morta.

Els dards creuats entre partits il·lustren l’escenari de desacord des del 20-D. El cara a cara entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, en l’última setmana de campanya, ja va dibuixar la distància sideral entre líders, que també dinamitava una eventual gran coalició. El líder del PSOE va acusar el del PP de no ser “decent ni net” i el president espanyol li va retreure la seva “mesquinesa i roïnesa”. Aquell divorci davant de les càmeres -Sánchez va entonar ahir el mea culpa pels retrets dirigits a Rajoy- va ser el preludi d’un intercanvi igualment tens en el debat d’investidura. El president espanyol va ridiculitzar l’entesa signada entre el PSOE i Ciutadans, i va carregar contra el dirigent socialista. “Vol fer una contrareforma de les mesures del govern, no ha sigut lleial i no té prou suports. És un bluf”, va afirmar Rajoy, que en jornades posteriors, també al Congrés, es va negar a estrènyer la mà a Sánchez. “Sabíem que no era un polític decent. Ara sabem que tampoc és educat”, va respondre el PSOE a Twitter per valorar aquella estampa de desacord, que va sintetitzar l’escassa química entre els dos dirigents.

Podem, blanc de les crítiques del PP i el PSOE des que va dinamitar el bipartidisme en els comicis europeus i es va convertir en una amenaça electoral per a l’statu quo, també ha sigut destinatari d’obusos. Els populars han alimentat els últims mesos la teoria del lligam del partit amb Veneçuela mentre Sánchez provava de culpar Iglesias del bloqueig de la investidura. “Podem ha traït l’objectiu pel qual va néixer: el canvi”, va etzibar aquest dimarts el líder socialista quan es va constatar que Espanya tornaria a les urnes. “Seguim esperant que [Sánchez] faci el pas i surti de la gàbia en què l’han tancat”, va respondre Iglesias, per referir-se al pacte del PSOE amb Ciutadans. Albert Rivera, tan allunyat d’Iglesias com incòmode amb Rajoy -va renegar de la “demagògia de laboratori” de Podem-, no ha tret rendiment del perfil pactista que ha projectat amb les referències constants a Adolfo Suárez i la Transició. La llosa dels retrets.