25/10/2014

Osoro: l’home del Papa per pacificar Madrid

3 min

BarcelonaCarlos Osoro no viurà al Palau Episcopal del carrer San Justo de Madrid. Antonio María Rouco Varela hi continuarà residint, en una decisió sense precedents, mentre que Osoro s’instal·larà en un pis més modest, gens sumptuós. És un detall que exemplifica l’etapa que s’obre a l’arquebisbat de Madrid, un cicle que hauria de marcar el trànsit de la confrontació al diàleg. Osoro, nascut a Castañeda (Cantàbria) i procedent de l’arquebisbat de València, rellevarà avui Rouco Varela. El traspàs posarà punt final a dues dècades de mandat del purpurat que ha governat l’Església espanyola amb mà de ferro. “Osoro és un home que està acostumat a escoltar”, detalla Jesús Bastante, col·laborador de l’ARA i autor del llibre Carlos Osoro, el peregrino (Esfera de los Libros), que arriba a les llibreries coincidint amb la presa de possessió del nou arquebisbe de Madrid.

El sobrenom de peregrino, que apareix en el títol de la biografia, és obra del mateix papa Francesc. El va definir així en la visita que l’episcopat espanyol va fer el març passat al Vaticà. Jorge Mario Bergoglio valora la capacitat d’Osoro de recórrer les diòcesis, de trepitjar el carrer i de ser pròxim als fidels. “És l’home de Francesc a Espanya, la persona capacitada per construir una Església que acompanya i que no confronta”, expressa Bastante, que coneix al detall la trajectòria del religiós cantàbric, que també exerceix de vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), formant tàndem amb el nou president, Ricardo Blázquez. Osoro no és expert en dret canònic, ni un teòleg brillant, tampoc un bisbe catalogat com a progressista, però és un home treballador i capacitat per al diàleg. “Parlaré amb tots els que em trobi, sortiré al carrer. Sóc així, no sé fer una altra cosa”, exposa el mateix Osoro al llibre, que té caràcter per marcar un canvi de rumb, tal com expressen els que en coneixen el recorregut.

L’estil d’Osoro serà substancialment diferent del de Rouco Varela. En les formes, però també en el contingut. Té un discurs menys bel·ligerant sobre la configuració de l’Estat. “No defensarà la unitat d’Espanya com a bé moral”, reflexiona Bastante per diferenciar-lo dels postulats de Rouco Varela i d’Antonio Cañizares, ara arquebisbe de València. Té una visió més polièdrica de l’Espanya de les autonomies: “En aquest camí, amb una història comuna, hi ha apreciacions i experiències en alguns llocs i regions que s’han viscut d’una manera especial, i que tenen unes característiques especials que han de ser respectades”. Uns postulats diferents dels de Rouco Varela, que va arribar a pressionar la Santa Seu per forçar un posicionament del Vaticà contra el 9-N. “Si Osoro hagués d’elegir, triaria que Espanya fos un conjunt de comunitats que viuen juntes”, subratlla Bastante per precisar el punt de vista.

Osoro verbalitza en el llibre que no es posarà darrere de pancartes. L’etapa en què l’episcopat espanyol alimentava manifestacions -per exemple, contra el matrimoni gai- serà revisada. També és substancial la manera com el nou arquebisbe de Madrid planteja el debat de l’avortament. Malgrat situar-se en sintonia amb el fons del missatge de la CEE i dels col·lectius pro vida -decebuts per la retirada de la reforma capitanejada per l’exministre Alberto Ruiz-Gallardón-, el purpurat cantàbric aporta matisos. “¿Si al final una dona avorta? No som qui per condemnar a ningú. [...] La persona té la seva llibertat. Una llibertat que potser no ha aconseguit descobrir en plenitud, però que no et queda més remei que acceptar”, reflexiona. Un missatge, el de no condemnar, que recorda el missatge del Papa quan va preguntar-se qui era ell per jutjar els homosexuals. “Dialogar és exercir la fe”, especifica per detallar el valor del diàleg.

stats